¿Per què, a la primavera del 2020, ens vam quedar tots tancats a casa durant quasi tres mesos sense (quasi) protestar? ¿Com és que portem tots mascareta des que travessem la porta de casa i no ens la traiem fins que hi tornem? ¿Com és que un virus va saltar d’un rat-penat fins a un home (passant potser per un pangolí o un visó)? Si sempre havien estat nius de virus, els rat-penats, ¿per què ha estat només ara que ens n’han endossat un? (i els que falten, espereu-vos).
El teòric sobre canvi climàtic i activista suec Andreas Malm fa preguntes incòmodes: ¿per què cap govern del món s’ha atrevit a dictar mesures tan bèsties com les de 2020 contra l’emergència climàtica que destruirà el nostre planeta? Si a algun activista pel medi ambient se li hagués acudit proposar una mesura que s’assemblés ni remotament al confinament domiciliari l’haurien pres per boig, diu Malm, i no li falta raó. I, en canvi, les emissions de CO2 van caure de forma històrica durant els mesos de confinament de 2020, molt més del que mai s’havien pogut reduir a còpia de mesures «raonables». La pregunta fonamental que fa el llibre és: ¿per què no actuen de debò els governs contra el canvi climàtic? Perquè és una amenaça difosa, complexa, difícil de controlar? També ho sembla el coronavirus, i bé que s’estan fent coses del tot extraordinàries per mitigar-lo.
Andreas Malm, en tres capítols que són com articles llargs, perfectament escrits i profusament anotats (les referències són per no parar de llegir sobre el tema), explica perfectament per què la pandèmia i l’emergència climàtica són, en realitat, dues cares de la mateixa moneda, i proposa maneres (utòpiques i força divertides, basades en senyors i senyores tan sospitosos com Lenin o Rosa Luxemburg) de lluitar de debò contra el desgavell que portarà el planeta a l’autodestrucció, o més ben dit, a la destrucció per culpa de l’espècie humana. Si no s’atura la desforestació a les zones humides del planeta (al Brasil i al Sud-Est asiàtic, sobretot), si no es prohibeix el tràfic d’animals salvatges (recordeu el pangolí i el visó?) les pandèmies se succeiran, una darrera l’altra, i els tres mesos que vam passar tancats a casa al 2020 semblaran una bona època, al costat de les que vindran.
El millor del llibre és el to, una mena de calma que permet a l’autor explicar les causes de la situació a la qual hem arribat d’una manera que ens fa avergonyir de ser humans. També li permet proposar solucions d’una radicalitat absoluta que fan somiar amb la capacitat humana de millorar. ¿Són propostes utòpiques? És el retret que ja sap que li farà el 90 % dels lectors del llibre. «Son exactamente igual de utópicas que la supervivencia», respon Andreas Malm per tancar el llibre. Un llibre no apte per a pessimistes.
PRÒXIMS ESDEVENIMENTS AMB ANDREAS MALM EN FINESTRES:
