Tot va començar amb tu, Saunders. No es pot estar mai de col·locar almenys un conte als seus reculls on s’hi presenti una nova forma de parc temàtic contemporani. En el cas del conte «Pastoràlia», en trobem un dedicat a la simulació de la vida a les cavernes. Només cal estirar una mica al fil per fer la pregunta pertinent: com seran els parc temàtics dedicats al nostre moment històric? Molts dels altres relats de Saunders sembla que vulguin respondre aquesta pregunta.
L’Holocaust i Disneyland encabits dins del mateix sac. No és un estirabot, Homes fa que tingui tot el sentit del món. L’autora esbudella qualsevol faceta d’Occident que es posa al davant; treballa amb bisturí i tot i així produeix l’efecte d’un slasher.
Aquest llibre és el gresol de la llista. Un compendi ficcionat de totes les possibilitats de la idea de parc temàtic. Hi tornem a trobar l’Holocaust, esclar, però també presons i residències geriàtriques i qualsevol forma d’agrupació humana institucionalitzada.
*Llibre descatalogat.
L’única novel·la de la llista. Un d’aquells deliris lúcids que recull com ningú el funcionament de les ments que han sucumbit a les forces del zàping (o del swiping actual, que ve a ser la progressió natural). Dins d’aquesta dinàmica mental, que el planeta sencer giri al voltant del combat a mort entre un os i un tauró mecanitzats (concursos de redaccions escolars inclosos) és la cosa més natural.
Lluny de les propostes conscients i la voluntat analiticodestrictiva de la resta de llibres, aquesta obra de material en brut ens permet accedir a la cuina d’un procés de parctematització molt recent i localitzat. Podria ser només una teoria, però el mateix llibre és un article de merchandising que confirma la major.
El Black Friday convertit en Battle Royale o l’atracció que et permet cridar This is my property mentre dispares els treballadors del parc (afroamericans, casualment). Adjei-Brenyah col·lecciona situacions futuribles i inevitablement el món com a parc temàtic acaba sent-hi una imatge de pes.