TREBALLA AMB NOSALTRES

Marrero Aristy va passar de ser protegit a víctima del dictador dominicà Rafael Leónidas Trujillo, qui primer li va encarregar l’escriptura oficial de la història del país, en 1954, i cinc anys després, el va responsabilitzar d’un article en el New York Times on es revelaven les corrupcions de la seua família. Al poc, el cos de Marrero va aparèixer carbonitzar a dins del seu cotxe. A Over descriu amb cruesa la situació d’injustícia i explotació laboral del camperols en les plantacions del sucre. Una denúncia poc adient, llavors, per a un suposat home del règim i on penúria social i penúria individual es barregen en forma de tràgic vaticini.

*Títol no disponible: editors, animeu-vos-hi!

Obra incommensurable sobre el costumisme de l’horror i del genocidi. El Masacre, nom de tristos auguris, és el riu semi sec que separa Haití de República Dominicana. I és el paisatge de l’assassinat, en 1937, de milers d’haitians per ordre del dictador Trujillo. Una autèntica neteja ètnica amb l’excusa de que les famílies haitianes creuaven la ratlla per furtar bestiar. Val a dir que, a més, la novel·la descriu implícitament l’autoodi d’un sàtrapa com Trujillo, descendent d’haitians per línia materna. L’autor va ser testimoni de la massacre del Masacre com a jutge de la fronterera localitat dominicana de Dajabon i no va poder publicar el llibre fins 1973, 12 anys després de la mort del dictador.

*Títol no disponible: editors, animeu-vos-hi!

La història de Lluís, Ramon i Miquel, tres exiliats catalans en la República Dominicana de Trujillo està plena de dramatismes. De fons, sempre present, hi ha el riu Ozama, que talla com una ferida existencial Ciutat Trujillo, la rebatejada Santo Domingo del llarg període dictatorial. Els tres pugnem per sobreviure enmig la forta precarietat econòmica, vital i psicològica. L’estil de l’obra és fred, fet amb tinta de glaç, el que contrasta, sense desentonar, amb les elevades temperatures i la humitat d’un paratge on tot es marceix, s’asseca i es desintegra.

*Títol no disponible: editors, animeu-vos-hi!

També és la festa de la literatura i de la crònica, la d’un Vargas Llosa en estat de gràcia i sense necessitat de jet set ni paradisos fiscals per coronar els cims de la seua millor escriptura. El Chivo és el dictador Trujillo, un depredador humà i de les idees. També sexual. Un depredador caçat una nit qualsevol per uns altres depredadors famolencs de justícia i revenja. Depredadors que també seran perseguits i fulminats en una travessia de sang que no s’atura i que marca la direcció d’una societat suada de violència.

¿Novel·la? ¿Reportatge periodístic? Què importa! La ploma inclassificable de Vázquez Montalbán perfecciona el concepte del Nou Periodisme i introdueix bona cosa d’elements de la futura Crònica llatinoamericana. L’obra reconstrueix la vida i martiri de Jesús de Galíndez, representant del Partit Nacionalista Basc (PNB) en l’exili, segrestat en 1956 per mercenaris de Trujillo a Nova York i turmentat fins a la mort en alguna de les casernes colonials de Santo Domingo. La novel·la reflexiona sobre la impunitat del poder i conforma un calidoscopi de moltes veus i figures amb el clímax del propi Trujillo en el paper de torturador.