TREBALLA AMB NOSALTRES

Escriptura política amb passió i amb compassió. Com no podia ser d’una altra manera, un dels textos més interessants sobre masculinitats està rubricat per una dona. La voluntat de canviar ens convida a desempallegar-nos de lògiques essencialistes a l’hora d’abordar conflictes de gènere, el conflicte de gènere, i assumeix que curant els homes cisgènere, curant-los sense paternalisme, precisament sense paternalisme, és cura la humanitat. bell hooks reivindica com de necessari és que els homes esdevinguin éssers amorosos, en connexió amb els seus sentiments, en aquell recer que associem inexorablement amb allò maternal. Les perspectives de raça —negra— i de classe —treballadora— travessen tot el discurs de hooks, que localitza certs biaixos de misàndria hiperbòlica dins un moviment feminista que, dues dècades més tard, viraria de forma marginal, però cridanera, cap a posicions transexcloents.

¿Un fanzín de culte dins la comunitat queer d’Iowa pot procurar-te la millor experiència sexual de la teva vida? Ja hi pots comptar. Perquè Follando con mujeres trans és una guia per cardar amb dones trans, és clar; però també per cardar amb qualsevol persona amb perineu. I si ets d’aquellis que necessita que li facin un dibuix, Follando con mujeres trans en té a cabassos: Nac Bremón traça pitreres, dildos i penis no-necessàriament-erectes per acompanyar el text d’una Mira Bellwether que, dissortadament, ens va deixar el passat desembre. Llegir-la és la millor manera de celebrar-la, i també d’aprendre com fotre un bon clau foranorma. El manual, un artefacte viu que esperona li lectori a compartir experiències via mail per fer-lo créixer, és una coedició entre Deskontrol i Ricarda Editorial, el segell de l’activisti Shaina Joy Machlus, l’única referència del qual era, precisament, un fanzín que acabaria esdevenint llibre: parlem de La paraula més sexi és sí (L’Altra Editorial), un altre manual, en aquest cas, sobre consentiment sexual.

No se m’acut cap llibre que maridi millor amb una bona tassa de te que aquest Pregària per als tímids com els arbres, la segona i última part de la saga que va engegar amb Psalm per als construïts en Terres Salvatges, el títol on se’ns presentaven els encisadoris Mongi i Moixeró. En l’univers infantat per Chambers, els robots arriben a un estat de consciència i d’autonomia tan sofisticat, que decideixen fotre el camp de Panga. Des que s’endinsessin a Terres Salvatges, ningú n’ha tornat a veure’n cap… Fins ara. Aquesta novel·la breu continua amb la dinàmica de buddy movie de la seva predecessora, i reivindica el viatge com un espai de temps on el destí no és el més important, si tens amb qui comptar les hores fins a arribar-hi. Pel que fa a la llengua i a la seva feliç disrupció, l’editorial Mai Més demostra amb Psalm per als construïts en Terres Salvatges i Pregària per als tímids com els arbres, com ja ho van fer amb Barcelona 2059, que la fantasia i la ciència-ficció són capdavanteres a l’hora d’integrar i emprar el gènere neutre en narrativa catalana.