De llibres d’estiu n’hi ha una pila. Però no els totxos per portar a la platja i tacar de crema solar, sinó històries sobre un pas tan important com delicat com és el de l’adolescència a l’edat adulta, amb personatges que es capbussen al solstici de juny encara amb pantalons curts però surten de l’aigua els primers dies de setembre amb el sexe estrenat, el cor trencat i els ulls oberts per sempre. Sí, n’hi ha molts, però cada vegada que en llegim un de bo val doble, perquè el llibre és bo i perquè tornem a aquell precís estiu en el que va passar tot i, per uns instants, tornem a notar com vam mudar de pell. El dia de la balena és un exemple perfecte de com narrar aquest trànsit amb elegància i solvència narratives, voluntat d’estil i una senzillesa només aparent. Melcior Comes ha escrit una novel·la breu que li ha sortit més que rodona. I que, tot i que és per a adults, faria un gran servei als instituts de secundària, en lloc de moltes de les novel·les que s’hi llegeixen i que adormen les pedres.
I parlant de pedres, n’hi ha moltes, i ben estavellades pel sol: som a Mallorca, un estiu qualsevol dels anys noranta, i no fem més que suar i anar en bicicleta. Despunta el dia i en Martí i en Bibi baixen rabents al passeig marítim del poble per ser els primers a contemplar una enorme balena que s’ha varat a la platja llarga. El cetaci sembla que vingui d’un altre món, i de fet és la porta del món al qual estan a punt d’ingressar els dos amics, veïns i companys de fatigues a catorze anys. Germans grans, motos, casalots de directors de cinema porno, accidents d’estiu, locals per assajar, pares que se separen: no falta cap ingredient a la història d’amistat i de descobriment que protagonitzaran els dos nois, però no en sobra cap, tampoc. Ni hi ha cap tòpic, cap lloc comú: una nova demostració que tot rau en el com i no en el què.
Steven Soderbergh va estrenar Sex, lies and videotape el 1989, una pel·lícula de pressupost baixíssim que es va endur la Palma d’Or a Cannes i que protagonitzava una Andy McDowell insatisfeta sexual. Les cintes de vídeo hi tenien un paper fonamental, aquelles cintes de VHS voluminoses que, ves per on, també treuen el cap a El dia de la balena, on tot es desplega com es despleguen les històries a l’estiu, amb calma i voluptuositat, fins que algú pitja el botó de FF de la cinta i les coses comencen a passar a tota velocitat. Un petit gran llibre.
