Diu la frase mandrosa que la història la escriuen els vencedors, però fa molt temps que això no és veritat. Pot ser que ho intentin, però és impossible controlar els futurs relats. A Franco, per exemple, segurament l’indignaria la lectura d’Arquitectes del Terror, de Paul Preston. En altres llibres, aquest historiador de Liverpool ja ha explicat les circumstàncies que van portar a la guerra que va guanyar Franco. Ara intenta resoldre una altra pregunta: com s’ho van fer els dirigents del bàndol “rebel” per justificar la mort que anaven a sembrar entre els seus compatriotes?
La resposta no és nova: van despullar a una part de la població de la seva humanitat. Preston posa el focus en com ho van fer. I això és interessant no només per entendre la guerra i la dictadura posterior, també té una rellevància preocupant en el món actual. Al no poder imitar Hitler i culpar a un grup ètnic concret de la pol·lució de la societat espanyola, van abraçar la idea de la pol·lució intel·lectual de la Espanya republicana. Això no vol dir que no hi hagués un element racista. Hi era, i contra el mateix grup. Franco creia que els jueus havien adulterat la puresa cristiana de la mentalitat hispànica. El problema logístic de no tenir jueus dignes de menció a Espanya el va solucionar atribuint-los dos tentacles ideològics: la maçoneria i el comunisme. Els jueus havien creat aquestes dues ideologies per destruir la civilització occidental. Per què? Per diluir el sentiment nacional i amb ell, el religiós.
Aquesta construcció ideològica no tenia com a arquitecte la ment més aviat prosaica del general de El Ferrol. No era ni una creació espanyola. La idea de fons, la del jueus com a grup humà que conspirava contra els cristians, és com a mínim del segle XII. La versió que va arrelar a l’Espanya immobilista té la llavor a Rússia, en un pamflet que es va publicar a Rússia l’any 1903 amb el títol de Els protocols dels savis de Sió. En teoria era la transcripció de les reunions d’uns ancians jueus, detallant els seus plans d’acabar amb la civilització russa gràcies a la maçoneria i el comunisme. Quan a Rússia va triomfar el comunisme el 1917, alguns ho van voler veure com a prova de l’autenticitat del document.
Tot i que el llibre es va distribuir per tota Europa, i va arribar a la butxaca de Franco, no va ser la única pedrera del seu constructe mental. Aquí és on entren en joc els sis protagonistes del llibre de Preston: el policia, el capellà, el poeta, el terratinent i dos generals.
No us explico com, perquè l’heu de llegir.
