amb Adrià Pujol Cruells
«Déu ha mort, Franco ha mort i jo mateix no sé què tinc», escriu Julià Guillamon a El rellotge verd (Anagrama) és una comèdia sobre els bons temps postmoderns.
Un rellotge Benetton by Bulova oblidat en un calaix. El paquistanès del basar el fa passar per la «màquina màgica» –un sistema de desbloqueig magnètic– i el temps dels anys vuitanta torna a córrer com si res. És un rellotge verd amb una corretja vermella, que Julià Guillamon combinava amb camises verdes i vermelles, alternades amb corbates vermelles i verdes, de caixmir, com si fos un cantant de la new wave.
Quins anys tan divertits. S’ha acabat la crisi del petroli, per tot arreu s’obren bars, la gent se’n fot de la política. Els joves volen ser escriptors experimentals, ser artistes, fer vídeos. Per una vegada les portes són obertes i a dins no hi ha res. Nova narrativa, art conceptual, periodisme pop: busca’t la vida.
El rellotge verd és el relat d’iniciació d’un noi d’una família treballadora del Poblenou que descobreix la condició postmoderna, una comèdia sobre uns temps candorosos i accelerats que es van acabar amb els Jocs Olímpics.
«El dia que perdi definitivament la poca memòria que em queda, El rellotge verd em permetrà recompondre la dècada dels vuitanta amb tot luxe de detalls, des de la batedora Berrens al Piolindo de Marià Cubí, passant per les vitrines del passatge Arcàdia, el bar Mas i Mas o aquest Amagatotis en què no vaig posar mai els peus», ha dit del llibre de Guillamon en Quim Monzó. «Llàstima no haver-lo conegut llavors. Mai menos»
Julià Guillamon (Barcelona, 1962) ha publicat a Llibres Anagrama dos llibres que parlen de natura, memòria i salut, Les cuques (2020) i Les hores noves (2022). El rellotge verd connecta amb La ciutat interrompuda, una crònica de Barcelona entre la contracultura i la saturació turística, publicada per primer cop el 2001 i recuperada el 2019 en aquesta col·lecció, incorporant-hi un assaig nou, El gran novel·loide sobre Barcelona, i revisita els escenaris d’un dels seus llibres més aplaudits, El barri de la plata (2018), el drama d’una família bilingüe, amb anarquistes, toreros i estiuejants.
Adrià Pujol Cruells (Begur, 1974) és antropòleg, escriptor i traductor. Pujol és autor de Escafarlata d’Empordà (2011), Picadura de Barcelona (2014), La carpeta és blava (2017), Els barcelonins (2017), El fill del corrector / Arre, arre, corrector (2018), Míster Folch (2019) i Els llocs on ha dormit Jonàs (2021), entre altres obres. A més, col·labora en mitjans de comunicació com ara el Diari de Girona i El Quadern d’El País. La seva traducció de L’eclipsi de Georges Perec va rebre el Premi Serra d’Or de Traducció (2018) i el premi Manuel Serrat Crespo de Traducció literària (2018). A Fragmenta hi ha publicat La gola (2019), dins de la sèrie Pecats capitals.
*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.