La il·lustradora Gala Pont ha decorat els aparadors de les llibreries amb plantes nadalenques com el grèvol, la falguera o el galzeran, i entre elles, hi trobem també una branca d'olivera palestina. La mateixa il·lustració apareix a la nostra postal de Nadal, on acompanya un poema, escrit per la Roser Bastida especialment per a l'ocasió. Hem parlat amb elles sobre el missatge darrere d'ambdues obres.
Palestina apareix tant en les il·lustracions com al poema. Com heu enfocat la creació d’aquestes peces?
Roser: La Gala em va explicar la idea que tenia, de fer una decoració amb plantes de Nadal i entremig col·locar alguna espècie de Palestina. Volia representar que, encara que aquí el calendari ens empenyi a fer celebracions, no ens oblidem de l’horror del que passa allà. El poema intenta complementar aquesta idea, amb una mena de versets de Nadal sobre la importància de fer comunitat i donar suport també a la gent que pateix en altres parts del món.
Gala: La il·lustració s’ha vist modificada i enriquida pel text de la Roser, i penso que els meus dibuixos també ha afectat al seu poema. Escollir la olivera com a planta que representa Palestina, per exemple, ve del seu escrit després de veure els primers esbossos d’il·lustració!
Com conviuen en la vostra pràctica, l’art i la reivindicació?
Gala: Quan tenim feines creatives amb les que ocupem certs espais, sento que hi ha una responsabilitat (sempre que sigui possible) a posicionar-se i visibilitzar certs projectes o problemàtiques. Ja sigui comunicant, aportant econòmicament o dinamitzant projectes.
Les plantes són les protagonistes d’aquestes dues peces. Quina és la vostra relació amb el món natural? Quin paper juga en les vostres il·lustracions i escrits?
Gala: La natura i les plantes m'interessen des de que soc petita: llegir textos i aprendre sobre plantes, veure documentals, fer rutes per la muntanya, etc. La meva feina em permet acostar-me als temes que m'interessen per seguir investigant, així que la natura ocupa un lloc important en la feina.
Roser: Als poemes, generalment, soc més d’animals que de plantes. Els tinc molt presents a l’hora de fer comparacions o com a símbols. De fet, el meu segon poemari es diu Fauna autòctona, tot i que realment no va de fauna com a tal. Les plantes, però, són molt importants a la meva família. El meu pare treballava fent recerca sobre els narcisos i casa seva sempre ha estat plena de testos (uns testos negres horrorosos, amb unes etiquetes fetes amb una DYMO).
Quines són les vostres il·lustradores i il·lustradors de capçalera?
Gala: Gala: Carson Ellis o Mark Majewski!
Roser: M’agrada molt el que fa la Gala, per això em va fer tanta il·lusió aquest encàrrec, i soc fan absoluta de la Marina Sáez, l’autora Aiguagim, un llibre que recomano a tothom (Editorial Finestres (!), però ho dic de cor). També em va semblar fantàstic El manual de dibuix definitiu, de l’Enric Lax, i em fan molta gràcia les vinyetes del Roger Peláez, que no sé si és ben bé il·lustrador o què és. La Roz Chast tampoc sé si es deu definir com a il·lustradora, però també em sembla divertidíssima, i m’encanten els dibuixos de la Berta Cusó, la Bruna Valls, la Neus Gómez i la Laia Riol, que a més són amigues meves.
I les i els vostres poetes imprescindibles?
Roser: El top 1 indiscutible és la Wislawa Szymborska. També m’agrada molt l’Elisabeth Bishop i el Konstantinos Kavafis o, mirant cap aquí, la Maria Mercè Marçal. I de catalans vius, n’admiro molts, però dir-ne alguns, diria la Raquel Santanera, el Guim Valls, el Jaume Coll Mariné, el Francesc Vélez i el Carles Dachs.
Parlem de llibres. Quin us agradaria que us regalessin aquest Nadal?
Roser: La marca de l’ham, de la Laura G. Ortensi. N’he pogut llegir algun tros i fa bona pinta. I després m’han recomanat fervorosament Random Family, de l’Adrian Nicole LeBlanc.
Gala: L'ordre del temps, de Carlo Rovelli.
Quin regalareu vosaltres?
Gala: Un erizo, tres juncos y dos rocas, de la Lucía Boned Guillot.
Roser: Això encara m’ho he de pensar. Vindré una tarda a passejar per la Finestres per inspirar-me.