TREBALLA AMB NOSALTRES

amb Inés Macpherson

A El cos invisible (La Magrana), Núria Perpinyà ens submergeix en una odissea a l’interior del cos humà hereva d’Homer i de Joyce. 

L’heroi protagonista d’El cos invisible, l’Ubis, un enzim que reparteix energia, s’endinsa en un món fascinant i en un perillós viatge per la sang ple d’aventures, en el curs del qual trobarem les sirenes, l’Hades i el Polifem que ens habiten. Divertida i vitalista, amb una mirada inusual que enllaça amb el gènere fantàstic de les cosmicòmiques de Calvino i dels àtoms parlants de Voltaire, El cos invisible reivindica, amb enginy i de la mà de la gran literatura clàssica, una altra mirada al nostre cos i al món que ens envolta. 
 
«El nostre heroi estava coneixent l’univers del més enllà pel qual sempre havia sospirat. La seva família vivia dins un peix envoltada de la foscor marina; quan els van capturar, els van traslladar no sap on; després de sobreviure a milers de saldrocs, va desembocar a la boca d’un humà barbut fins que el corrent d’un bes se l’endugué i quedà amarrat a una humana que considera seva, si és que hi ha boques d’algú. Sabia que era un nòmada, que potser era més peix que persona, però no podia evitar sentir-se com a casa dins aquella doneta que l’havia acollit». 

Núria Perpinyà (Lleida, 1961) és autora de les novel·les Un bon error (1998); Una casa per compondre (2001); Mistana (2005), que va rebre el Premi de la Crítica de narrativa catalana; Al vertigen (2013); I, de sobte, el paradís (2018) i Diatomea (La Magrana, 2022). En teatre, ha publicat Els privilegiats (2007), Els Cal·lígrafs (2011) i El vici (2018), i també el poemari Cels canviants (2023). Especialista en literatura moderna i contemporània i en l’obra de Gabriel Ferrater, és professora de Teoria i Literatura Comparada a la Universitat de Lleida. Ha publicat, entre d’altres: Gabriel Ferrater: recepció i contradicció (1997), Más que una màquina (Premi Internacional d’Assaig Siglo XXI de Mèxic 2010), La cadira trencada. Teatre català d’avantguarda (2019) i Caos, virus, calma. La Teoría del Caos aplicada al desorden artístico, social y político (Premi Màlaga d’Assaig 2020). 

Inés Macpherson (Barcelona, 1982), és llicenciada en Filosofia i des del 2010 treballa al món editorial com a lectora, correctora i redactora. Paral·lelament es dedica a la narració oral des del 2003, terreny on s’ha especialitzat en el conte literari i d’autor. Col·labora a La Vanguardia parlant de llibres. Ha participat a diverses antologies de contes: 20 relats de la fi del món (2012) i Somnis (2016), amb l’editorial Otros Mundos, i Extraordinàries i Contes per al (des)confinament, amb Males Herbes.També ha participat en el llibre homenatge a Ray Bradbury, Paper cremat, publicat per Apostroph.

*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.