TREBALLA AMB NOSALTRES

Ropa de casa (Seix Barral) i Nela 1979 (Tusquets) ofereixen dues visions profundament personals de la Barcelona de finals dels setanta. Convidem els seus autors, Ignacio Martínez de Pisón i Juan Trejo, a conversar sobre aquestes, les seves obres més recents.

Ignacio Martínez de Pisón va ser nen al Logronyo dels seixanta, noi a la Saragossa dels setanta i aprenent de novel·lista a la Barcelona dels vuitanta. Ropa de casa és el retrat apassionant de la formació d’un dels autors més sòlids de la nostra narrativa, unes memòries literàries que reflecteixen els profunds canvis viscuts per la societat espanyola, que en molt poc temps passa d’una rància dictadura a una democràcia consolidada que s’integra a Europa.

El llibre dialoga a la perfecció amb Nela 1979, història de no-ficció que parteix de la família de Juan Trejo i que té com a eix la mort de la seva germana Nela, víctima mortal de l’heroïna als 21 anys. Nela era rebel, curiosa intel·lectualment i precoç en molts sentits; va marxar de casa amb només setze anys per viure una vida lliure, més enllà dels costums i la cultura dels seus pares. I Nela no va trigar a interessar-se pels moviments polítics i culturals del moment.

Ignacio Martínez de Pisón va néixer a Saragossa el 1960 i resideix a Barcelona des de 1982. És autor de més de quinze llibres, entre els quals destaquen les novel·les La ternura del dragón (1984), Carreteras secundarias (1996), El tiempo de las mujeres (2003), Dientes de leche (2008), guardonada amb el Premi San Clemente i el Premi Giuseppe Acerbi; El día de mañana (2011), per la qual va rebre el Premi de la Crítica, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi de les Lletres Aragoneses; La buena reputación (2014), Premi Nacional de Narrativa i Premi Cálamo al Llibre de l’Any; Derecho natural (2017), Fin de temporada (2020) i Castillos de fuego (2023). També ha publicat els assajos Enterrar a los muertos (2005), que va obtenir els premis Rodolfo Walsh i Dulce Chacón i va ser unànimement elogiat per la crítica en diversos països europeus, i Filek: El estafador que engañó a Franco (2018); el llibre de relats Aeropuerto de Funchal (2009) i les seves memòries sota el títol Ropa de casa (2024). La seva obra està traduïda a una dotzena d'idiomes.

Juan Trejo (Barcelona, 1970), llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona, va ser membre del consell de redacció de la desapareguda revista Lateral i codirector de la revista literària Quimera. Exerceix com a traductor literari i col·labora a la revista Altaïr Magazine. La seva primera novel·la, El fin de la Guerra Fría, va ser celebrada com «un sobri exercici de recuperació de la sentimentalitat escrit amb eines noves» (Robert Juan-Cantavella). El 2014, La máquina del porvenir es va alçar amb el X Premi Tusquets Editores de Novel·la, segons el jurat pel seu «formidable desplegament narratiu i la seva ambició fabuladora». La otra parte del mundo va ser la seva tercera novel·la, de la qual es va dir que era una «fàbula originalíssima i transcendent disfressada de novel·la estàndard» (Carlos Robles, Quimera). També és autor de l’originalíssima La barrera del sonido (2019).