TREBALLA AMB NOSALTRES

Cicle conduït per Andrés Barba

Dates: 12 i 13 de maig

Taller de reflexió sobre la naturalesa i els límits de l'humor

Decidir de què i fins on podem riure és el gest polític per antonomàsia. En ell no només es determina el que és risible i el que no, sinó encara més: el que és punible i el que no, el que és rellevant i el que no, el que és perillós i el que és banal. Però el gest que delimita el que és risible no és sempre un gest consensuat: vivim en una societat en què el “decòrum” i el respecte als altres sovint s'han convertit en la barricada des d'on s'ha entaulat una guerra contra “el riure de l'altre”, que en molts casos és també una oberta i franca confrontació política.

Aquest taller té la vocació de reflexió, però sobretot d'acció i debat i obert. S'analizaran alguns dels moments en què l'humor ha posat contra les cordes a la realitat en qüestions de poder al llarg de la història (des de Diógenes Laercio fins a Chaplin, des dels Sex Pistols fins a Padre de familia) i es treballarà sobre alguns dels casos més recents en quals s'ha polititzat l'acció contra el reiure al nostre país.

Pensar la irritació que pot arribar a causar-nos el riure dels altres passa per preguntar-nos amb la major honestadat possible de què riem quan riem dels altres. En què creiem vèncer, fins a on ens sentim amenaçats.

Primera sessió: El riure en nosaltres.

Dimensió gnoseològica i filosòfica del riure. Humor i racionalisme. Situacionisme del discurs: Discurs elevat vs. Discurs baix. Acudit i el psicoanàlisi.

Segona sessió: El riure en ells.

Dimensió política del riure. La naturalesa de la paròdia. Prohibir el riure. Legitimació, llibertat d'expressió i cursileria trascendental. Homes que riuen dels déus. Humor i religió des d'Aristòfanes fins a Charlie Hebdo. Humor i feminisme.

Bibliografia recomanada

Adanti, D. No disparen al humorista.

Barba, A. La risa caníbal. Alpha Decay.

Bergson, Henri, La risa, Alianza. 2010.

Lijtmaer, L. Ofendiditos. Anagrama.

Plessner, Helmuth, La risa y el llanto. Trotta.

Sloterdijk, Peter, Crítica a la razón cínica, Siruela.

Audiovisual

Hannah Gadsby Nannette.

Dave Chapelle

Aly Wong Baby Cobra

Pichot, M. La loca de mierda

Andrés Barba (Madrid, 1975) es va donar a conèixer el 2001 amb La hermana de Katia (finalista del Premio Herralde de Novela), a la qual van seguir dos llibres de nouvelles titulats La recta intención i Ha dejado de llover (Premio Nord-Sud), i set novel·les més, que el van confirmar com una de les firmes més importants de la seva generació: Ahora tocad música de baile, Versiones de Teresa (Premio Torrente Ballester), Las manos pequeñas, Agosto, octubre, Muerte de un caballo (Premio Juan March), En presencia de un payaso i República luminosa (Premio Herralde de Novela, Prix Frontières i finalista del Premi Gregor von Rezzori). És també autor dels assajos La ceremonia del porno (coescrit amb Javier Montes i Premio Anagrama de Ensayo) i La risa caníbal, i de les biografies literàries Te miro para que te quedes i Vida de Guastavino y Guastavino. En el terreny poètic va escriure Crónica natural i Libro de las caídas. Com a traductor ha publicat versions de Melville, James, Conrad i De Quincey, entre altres molts autors, i és coeditor i creador, juntament amb Alberto Pina, de l'editorial de llibres d'artista El cañón de Garibaldi. Ha sigut professor convidat a la Universitat de Princeton i ha gaudit de beques i residències de la Rockefeller Foundation, l'Acadèmia d'Espanya a Roma i la New York Public Library. La seva obra s'ha traduït a vint-i-dos idiomes en algunes de les editorials més prestigioses del món.

*Aquest cicle es durà a terme en castellà.