TREBALLA AMB NOSALTRES

amb Carles Guerra

Santiago López Petit va començar a escriure Tiempos de espera: Marx, Artaud y la fuerza de dolor (Verso), que condensen els seus més de cinquanta anys de militància i escriptura, com un diari durant el confinament. 

«Ser habitantes del tiempo y vivir en esta sociedad nos convierte en seres resignados. Nos sometemos a un presente humillante, depositamos una esperanza absurda en una catástrofe final o bien nos hundimos en una oscuridad teñida de melancolía. Pero nadie está nunca completamente solo. Contra la resignación que impregna la mirada cansada, la única política realmente transformadora es nocturna. Deshacer uno tras otro los tiempos de espera. Desencadenar la fuerza de dolor aún a sabiendas de que ni es autotransparente ni es portadora de promesa alguna». 

Santiago López Petit explica que aquest diari que li va estallar entre les mans. En el fons de la nit confinada, explica, la veritat de la societat se'ns apareixia en el seu desdoblament: lluita de classes i afirmació subjectiva. Aquesta és la trobada insòlita que he identificat com la hipòtesis Marx/Artaud. Marx, el revolucionari ignorat, però encara odiat per la «gent de bé». Artaud, el poeta visionari i teòric del teatre, el malalt que va ser tancat en un manicomni. En paraules de l'autor: «A partir de esta hipótesis se despliega el objetivo central del libro: descifrar el enigma de la fuerza de dolor. Vivir consistirá en cabalgar el vector de una fuerza de dolor. Pero la fuerza de dolor es radicalmente ambivalente. Posee tanto una dimensión singularizadora como colectiva, y todo intento de representarla comporta una manipulación. En cambio, es plenamente política y cuando se abraza a una fuerza del anonimato consigue abrir geometrías de supervivencia. Surgen, así, comunidades de lucha que, bajo forma de ocupación y de resistencia territorial, subvierten el actual espacio fronterizo conformado por el Estado-guerra». 

Com a regal d'última hora, Tiempos de espera està acompanyat per un «Glosario del querer vivir» que sintetitza els principals conceptes de l'obra de López Petit. Entre ells: Alianza de amigos, Centro de dolor, Estructura de la espera, Fuerza de dolor, Impasse de lo político, Politización de la existencia, Querer vivir o Vida política. 

Santiago López Petit (Barcelona, 1950). Militant de l'autonomia obrera als anys setenta, va treballar durant anys com a químic. Posteriorment va esudiar filosofia. Ha participat en molts dels moviments de resistencia posteriors a la crisi del moviment obrer. Va ser professor de filosofia a la Universitat de Barcelona durant vint anys. És un dels impulsors de la plataforma Espai en Blanc. Ha publicat, entre altres, els següents llibres: Entre el Ser y el Poder. Una apuesta por el querer vivir (2009), El infinito y la nada (2003), Amar y pensar. El odio del querer vivir (2005), La movilización global. Breve tratado para atacar la realidad (2009), Hijos de la noche (2014), El gesto absoluto. El caso Pablo Molano: una muerte política (2018) i la novel·la Tan cerca de la vida (2021). Els seus llibres han estat traduïts a diferents llengües.

Carles Guerra (Amposta, 1965) és crític d’art, docent i investigador. Ha estat director de la Primavera Fotogràfica de Catalunya, director de La Virreina Centre de la Imatge, conservador en cap del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i, entre el 2015 i el 2020, director de la Fundació Antoni Tàpies. Les seves investigacions s’han ocupat de les pràctiques dialògiques en els camps de l’art i la cultura visual. Les pedagogies crítiques, les pràctiques documentals i les condicions de la producció cultural sota el postfordisme han centrat un bon nombre de les seves publicacions. Ha estat professor associat de la Universitat Pompeu Fabra i membre de l’equip docent del Center for Curatorial Studies (CCS) del Bard College. A més, ha comissariat una extensa nòmina d’exposicions monogràfiques que inclouen artistes com Perejaume, Joaquim Jordà, Xavier Ribas, Ahlam Shibli, Art & Language, Allan Sekula, Susan Meiselas, Harun Farocki, Oriol Vilanova i Ariella Aïsha Azoulay.