TREBALLA AMB NOSALTRES

amb Llucia Ramis

Los ilusionistas (Anagrama) és un llibre soberbi de memòria personal que es converteix en literatura viva que ens concerneix a tots.

Què ens fa ser com som? És el passat alguna cosa més que la justificació del present? Hi ha un principi, una sola causa que englobi les altres? Quin paper juguen els vells relats familiars en la construcció del futur? Es pot domesticar la vida mitjançant paraules?

A l’estiu de 1931, una parella de vint-i-i-pocs anys —els avis materns de l’autor— es coneixen en un poble costaner de Galícia. Ella, d’origen camperol, educada en els rigors d’una mare feta a si mateixa, està a punt de sortir de l’escola de magisteri, i ell és un escriptor en potència, inflamant de literatura i amb unes aspiracions de grandesa que la seva condició no recolza. A penes un any després es casen, i mentre ell emprèn recerques no sempre compatibles amb la vida familiar que condicionen la passió intensa entre tots dos, arriben els fills i, amb els anys, les diferents formes d’afrontar una història compartida d’absències i renúncies, d’anhels i ensoñacions.

Novel·la de moltes vides i d’una sola, Los ilusionistas és una obra depurada i audaz sobre els afectes, la memòria, la infància, les lligadures de l’herència i la pròpia escriptura. El rotund retorn de Marcos Giralt Torrente al territori estrictament autobiogràfic en el qual ja va deslluir amb Tiempo de vida (Premi Nacional de Narrativa i Premi Strega Europeu), un dels llibres més influents dels darrers anys.

Marcos Giralt Torrente (Madrid, 1968) és autor d’una desena de novel·les i col·leccions de relats que li han procurat un sòlid prestigi com a narrador. Va debutar el 1995 amb els contes de Entiéndame, als quals van seguir, entre d’altres llibres, les novel·les París (Premi Herralde de Novel·la 1999) i Los seres felices (2002). El 2010 va publicar la novel·la autobiogràfica Tiempo de vida (Premi Nacional de Narrativa i Premi Strega Europeu). Van seguir els llibres de contes El final del amor (Premi Ribera del Duero de Narrativa Breu 2011) i Mudar de piel (2018). La miscel·lània d’assaigs, cròniques i textos autobiogràfics Algún día seré recuerdo (2023).

Llucia Ramis (Palma, 1977) és periodista i escriptora. Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballa al diari La Vanguardia i col·labora a Catalunya Ràdio, RAC1 i TV3. El 2018 va guanyar el Premi Libros del Anagrama de Novel·la amb Les possessions, publicada en castellà per Libros del Asteroide, traduïda a l’alemany i mereixedora també del Premi Setè Cel de Salt. També és autora de les novel·les Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys i Egosurfing (Premi Josep Pla 2010). Amb Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes va obtenir el Premi Time Out al creador de l’any 2013.