TREBALLA AMB NOSALTRES

Al maig comença un cicle que has titulat Univers salvatge. Què poden esperar-ne els assistents?
Univers salvatge és una proposta col·lectiva que posa la lectura al centre de la reflexió. Ens reunirem i conversarem al voltant d’obres que, des de la més absoluta bellesa —poètica, assagística, ficcional—, desdibuixen les fronteres entre el que és humà i el que no ho és, donant veu a altres éssers, no només animals i vegetals, sinó també éssers muntanyes, éssers rius, éssers que, igual que nosaltres, formen part d’aquest planeta al límit del col·lapse ecològic. Textos que ens conviden a repensar-nos, però sobretot a imaginar i proposar altres mons possibles des del respecte, l’empatia i la coexistència.

Al llarg de les setmanes proposes lectures per repensar la nostra relació amb el món natural, no només des de l’assaig, sinó també des de la novel·la, la poesia, els contes... Com pot la literatura trobar noves formes d’acostar-nos a la natura?
Més que acostar-nos-hi, crec que la literatura pot, sobretot, ajudar-nos a problematitzar el concepte heretat de natura (idealitzada i separada dels humans) i proposar un exercici d’imaginació, en què puguem fantasejar (i per tant fer possible) una manera d’habitar aquest món sense necessitat de destruir-lo, formant part d’un teixit més complex, interconnectats amb les altres criatures que conviuen en aquest planeta.

En la literatura, tradicionalment, s’ha tractat la natura com un simple decorat o símbol?
La literatura és un mirall de la societat. I durant molt de temps, l’humà es va considerar com algú diferent, superior al seu entorn. Sobirà i legislador sobre allò natural. Amb dret a sotmetre i dominar a través de la tècnica. Íntimament lligat al desenvolupament del capitalisme. I a la creixent destrucció material del planeta.

Existeixen ara noves formes de narrar menys antropocèntriques?
Absolutament, crec que hi ha cada cop més autores interessades en això. Per exemple, en relació amb l’animalitat. Si en un moment determinat es concebia l’animal només des de la manca, ara hi ha literatura que el reconeix com a subjecte d’experiència. I la ficció és un vehicle clau. Permet l’experimentació, amplia perspectives, crea diversos imaginaris del que és vivent. Oceans vistos pels ulls d’una balena, rius que són ecos del futur, històries senceres narrades des del punt de vista d’un gos.

Pot un llibre canviar la nostra manera de veure i relacionar-nos amb la natura?
Crec que un llibre pot ajudar-nos a entendre el passat per reaprendre el present i triar com continuar. I això ja és molt dir.

Recordes alguna lectura que hagi canviat la teva manera de veure les coses?
Moltes, però vull esmentar Reunión, un experiment d’escolta i escriptura de Dani Zelko. A partir del qual sorgeixen obres com Caístulo, un text-camí, on un home que viu en territori indígena wichí recita els missatges dels arbres.

La primera sessió la dediques a Selva Almada i cites el seu discurs: “Potser aquí és on hi ha la veritable perifèria, en l’escriptura de voral, de marge i desbordament”. Ella feia referència a la perifèria argentina, però el missatge es pot extrapolar. Per què és important escriure des dels marges?
Crec que mantenir-se al marge de les tradicions centrals, mirar les coses des d’un lloc lleugerament marginal, permet moltes coses. Sobretot, desplaçar-se de la norma. Qüestionar-la a partir del joc. L’experimentació. La desimboltura. Permet l’escriptura perquè sí. L’escriptura inútil. Que en aquesta societat deteriorada per l’individualisme productiu és sinònim de desobediència.

A Sensibilitat i intel·ligència en el món vegetal es desmunta la nostra visió tradicional de les plantes. Ens pots revelar alguns dels descobriments que esperen els lectors?
Més que un llibre, és un despertador. Ens ajuda a sortir del letarg. Observar el món vegetal amb uns altres ulls. Recordo especialment una part relacionada amb el llenguatge. Quin és el vocabulari, la sintaxi única que les plantes i els arbres utilitzen per comunicar-se entre ells. Com són capaços de reconèixer els seus parents i comportar-se de manera més amistosa amb ells. Una cosa que després aprofundeix també l’experta mundial en ecologia forestal Suzanne Simard, que compara els arbres amb persones i parla de com els arbres mare ensenyen i protegeixen els plançons.

A la tercera sessió abordareu el món animal a través del llibre Una ballena es un país, d’Isabel Zapata. Què ofereixen aquests poemes a l’hora d’apropar-nos a l’animalitat?
Pura bellesa. I lucidesa. En el pròleg, Isabel Zapata diu: no cal convertir-nos en amos del que estimem. I al llarg del llibre, obre la porta cap a una ètica de la cura i la interconnexió entre espècies. Pistes que ens permetin continuar amb el debat urgent d’aquests dies: què estem fent per mantenir viu l’univers salvatge que ens envolta.

Tanques el cicle amb una pregunta crucial: “Com podem fer la Terra més habitable?” A través de la lectura de l’obra de Bruno Latour, trobarem una possible resposta?
Potser el que trobarem seran més preguntes, i això ja està bé, no?

Hi ha alguna cosa més que t’agradaria compartir per animar a assistir a aquest cicle?
Crec que reunir-se per imaginar col·lectivament és una proposta molt interessant, però sobretot necessària en els temps que vivim.