TRABAJA CON NOSOTROS

«Plenitud de Monegres un migdia d’agost, planúria coberta de rostoll de cereal fins a l’horitzó. El rastre de la collita era un mantell ressec com feia anys que no veia tan extens. Em van venir unes ganes tremendes de tocar-lo i encara no sé per què no ho vaig fer, de vegades passa quan et pren un record antic d’improvís, una força insospitada i esplèndidament física. Rostoll en abundància.

Al davant hi havia arbres retallats en el cel sense contrastos, de claror enlluernadora i compacta. A la primavera els camps de cereal verd que va madurant deuen fer molt de goig. M’hauria mort per veure’ls, hi tornaré. A l’agost la seva absència encega.

Dels dos camins que s’hi veien l’un conduïa a la pedania habitada, un carrer de cases de planta que es veu que no són de caps de setmana, no pas al ressol d’agost, no n’hi havia cap d’oberta aquest diumenge. L’altre camí, voltat de rostoll als costats i al final, és primorós per diferència: els arbres alts i els fems l’acomboien a banda i banda i fan prou ombra per acollir i fer créixer garrigues i arbustos als marges. La fera llum del migdia rebotava en un sòl blanquíssim. No pas per falta d’aigua, és clar que n’hi ha. La terra està treballada, s’hi fan cereals, arbres i matolls. No s’hi veu ni rastre dels dinosaures de metall del rec automàtic, o sigui que reguen a l’antiga. A mà, amb aixada. Ni mudança ni capgirell.»