Què llegeixes?
Reflexos en un ull daurat.
Qui n’és l’autora?
Carson McCullers.
Quina editorial el publica?
L’Altra Editorial, que n’ha publicat ja gairebé tota l’obra en català. Joies totes!
De què va?
De la vida en un campament militar on ningú és feliç i tothom mataria per ser-ho. D’adults que no han resolt el problema del desig a la vida i que es torturen cada matí quan es miren al mirall. D’homosexualitat reprimida, d’escopofília, d’assassinats... I d’una dona que no vol renunciar a ser feliç, però que viu una tragèdia.
Com està escrit?
Frega la perfecció absoluta. Si algú us pregunta mai com s’escriu una novel·la, li podeu posar aquesta al davant i dir-li «així, exactament així». Cada capítol obre una línia de fuga i rebla una mica més el clau. Cada pàgina fa patir i suar més. Cada línia és més precisa i exacta que l’anterior. Cada personatge apareix com un llamp per dir «aquest soc jo, i soc el protagonista de la història», perquè ho podrien ser tots. Cada adjectiu... n’hi ha tan pocs, i estan tan ben posats!
És llarg o curt?
Bastant curt. 152 pàgs. No li sobra ni un gram ni li falta ni un pèl. Té la mida que ha de tenir, perquè McCullers, tot i que només tenia 23 anys quan el va escriure, va calcular-ho tot a la perfecció.
A què s’assembla?
És com un Faulkner destil·lat o un Tennessee Williams en narrativa.
Què és el que més t’ha agradat del llibre?
La presentació de personatges, l’absoluta falta de pietat de l’autora cap a ells.
A qui li recomanes?
A tothom! I als llestos que es pensen que les grans novel·les del Gothic South només les van escriure els Gran Homes.
Defectes, carències
Ni una! A veure, que el temps hi ha passat per sobre (és de 1941) i que, per sort, no hi ha aquest nivell de repressió sexual? Depèn d’on, també us ho diria.
Alguna cosa més que haguem de saber?
S’ha adaptat al cinema: una pel·li del 67 raríssima de John Huston, amb Elizabeth Taylor i Marlon Brando, que no és poca cosa. Es veu que Brando no volia interpretar el protagonista (un general criptogai) per por del «què diran», però després de llegir-ne el guió i de tenir una llarga conversa amb Huston (imaginem que ben regada amb whiskies diversos), va acceptar. Sort que ho va fer!