FINESTRES no solo es una librería para leer. También somos una librería que incentiva y apoya la creación literaria. Lo hacemos a través de los Premios de Narrativa y las Becas de Ensayo que concedemos cada año. Para esta primera edición nos hemos rodeado de un grupo de escritoras, críticos, académicas, traductores y periodistas para conformar el jurado. Pere Antoni Pons es uno de los miembros del jurado en lengua catalana y también ha pasado por nuestro cuestionario.
En quin moment de la vida has estat més feliç?
En algun dinar familiar renouer i caòtic. De festa amb algun amic. De festa amb alguna més que amiga. Viatjant tot sol per Europa quan encara tot començava. Vivint a Barcelona i a París amb la dona quan encara no teníem fills. Vivint a Mallorca amb la dona ja amb els fills.
Quina és la teva por més gran?
La malaltia i la mort pròpies i, sobretot, les d’aquells que estimo.
Quin és el teu primer record?
Mon pare venint a recollir-me a l’escola per anar a veure mumare i la meva germana, acabada de néixer. Mon pare duia el cossiol d’un petit cactus perquè els el regalés.
A quina persona (viva) admires més i per què?
Joan Francesc Mira per com escriu i per tota la feinada que ha fet; Miquel Barceló per com pinta i per tota la feinada que ha fet, i Messi per com ha sabut ser Déu tants anys seguits.
Quin és el tret que menys t’agrada de tu mateix?
L’egoisme.
Quin és el tret que menys t’agrada dels altres?
L’egoisme.
On t’agradaria viure?
On visc, a Campanet, Mallorca. Però m’agradaria poder passar un mes cada any a Barcelona, un altre a París i un altre a Nova York. Per demanar que no quedi.
En quina època històrica t’agradaria haver viscut?
El París de principis del segle xx i el Nova York post-segona guerra mundial.
Què et deprimeix?
L’estupidesa, el cinisme i la fatalitat.
Fes-nos una petita llista dels teus llibres o autors preferits.
Pla, Porcel, Mira, Gimferrer, Ferrater, Roth (Philip), Leonard Cohen, Baudelaire, Rimbaud, Faulkner, Balzac, Eliot, Foster Wallace, Eugenides, Conrad, Larkin, David Remnick...
Fes-nos una petita llista dels teus llibres o autors més odiats.
No tinc autors odiats. Tinc autors que em desagraden molt i a qui procuro llegir poc o gens.
Com ordenes la teva biblioteca?
Per al·luvió i amuntegament.
Si poguessis ser un personatge de ficció, quin series?
Pel vitalisme justicier, Edmond Dantés; pel cinisme sentimental, Philip Marlowe; per la impossibilitat frustrant de perfecció i puresa, Holden Caulfield (o qualsevol de Hawthorne, o, segons com, el Cal·lígula de Camus)... Millor que ho deixem anar que veig que la cosa s’embruta.
Tens unes sabates preferides?
No. No em miro gaire, per no dir gens, la roba que duc.
Quina és la teva olor preferida?
Dubto entre l’olor de fill, l’olor de bosc, l’olor de cervesa quan tinc set i l’olor de menjar quan tinc gana.
I el menjar?
La pasta italiana.
I la beguda?
L’aigua i la cervesa (empatadíssimes).
Com et defineixes políticament?
Mallorquinista (és a dir, també catalanista), progressista de vegades liberal i de vegades socialdemòcrata, antireaccionari i antidogmàtic.
Què és el que menys t’agrada del teu aspecte?
El nas, els ulls, les galtes, la barbeta... Posem que quasi tota la cara i acabarem abans.
Quin és el teu plaer culpable?
En tinc uns quants, i són tan culpables que no els confessaré.
Què els deus als teus pares?
Quasi tot. Sobretot, que m’hagin estimat molt i que m’hagin fet molta confiança.
A qui convidaries a la teva festa ideal?
Cate Blanchett per la gràcia, Nicolas Cage pel xou.
Quines paraules o expressions fas servir més sovint?
Merda. Mel. Hòstia. Amor meu. He de fer més feina.
Explica’ns el moment més vergonyós de la teva vida.
Un vespre, assegut al sofà del pub del poble. Jo tenia desset o devuit anys. Vaig estar parlant una hora llarga amb una al·lota preciosa i un parell d’anys més gran. En el moment d’aixecar-nos i d’aclarir què passava, a mi em va pegar rampa a la cama i quasi li vaig caure a sobre. Aquella rampa, és clar, ho va matar tot.
Si poguessis canviar el teu passat, què en canviaries?
L’adolescència: procuraria passar-la una miqueta més relaxat i amb més autoironia.
Quan va ser l’última vegada que vas plorar, i per què?
Ahir mateix, mentre mirava un vídeo per youtube de Leonard Cohen cantant «Tower of song» en un concert a Londres.
Com et relaxes?
Jugant amb els fills i/o amb els fillols i nebots, o passant una vetllada tranquil·la amb la dona, o fent una cerveseta, o sortint de festa amb els amics.
Has estat alguna vegada a punt de morir?
Sí. Però ja ho contaré en alguna novel·la.
Mataries?
Vull pensar que no, però tot és negociable.
Quina consideres que és la teva fita més gran?
Saber quan val més callar per no fer el ridícul i, per tant, deixar aquesta pregunta sense contestar.
Què et fa dormir malament?
L’ansietat, la calor i, sobretot, les ganes de fer coses.
Quina cançó o cançons t’agradaria que sonessin en el teu funeral?
«Hallellujah» de Leonard Cohen i el tema d’Indiana Jones. Per aquest ordre.
On t’agradaria ser ara mateix?
Aquí.
Quina és la teva possessió més preuada?
Uns quants centenars de llibres ben triats i una desena de quadres.
Com t’agradaria ser recordat?
Personalment, com algú que va estimar els seus i que va saber ser agraït amb l’amor dels seus. Literàriament, com algú que va fer molta feina i que, almenys ocasionalment, la va fer prou bé.
Què has fet avui?
He llegit i he escrit i he estat amb la dona i amb els fills i amb els pares (i amb tot el clan familiar) i he nedat i he caminat pel camí d’Alborallet (un dels més preciosos de la Terra) i he parlat per telèfon amb un parell d’amics. I, encabat, he tornat a llegir i he tornat a escriure.
* Foto: Josep Sampol