TROBADA
Els autors de Fin de temporada (Seix Barral) i Hijos del carbón (Alfaguara) parlaran sobre la complexitat dels vincles familiars, sobre indústries desmantellades i les conseqüències en la població, sobre estils de vida de dècades anteriors i, sobretot, de literatura.
Hijos del carbón, de Noemí Sabugal
Hijos del carbón és un llibre que es llegirà durant anys i, per això, només es podia haver escrit ara. En aquesta obra tan singular, barreja d’autobiografia, memòria, assaig i reportatge, Noemí Sabugal narra els seus records d’infantesa lligats a les mines de carbó i s’embarca en un viatge pels principals entorns miners d’Espanya: Galícia, Astúries, Lleó, Palència , Còrdova o Terol. En cadascuna de les etapes, conversa amb treballadors dels pous, amb polítics, amb veïns o amb comerciants, tots ells afectats per una transició energètica que comporta la fi d’una cultura i d’una manera de comprendre el món.
Les implicacions econòmiques i socials del tancament de les mines tindran el seu correlat en les vides de tots els «fills del carbó», que ara busquen un futur nou i una nova energia amb la qual poder posar-se drets altra vegada.
Noemí Sabugal (Santa Lucía de Gordón, Lleó, 1979) és autora de les novel·les El asesinato de Sócrates, finalista el premi de novel·la Fernando Quiñones i triada per representar Espanya en el XI Festival Europeu de Primera Novel·la de Budapest; Al acecho, guanyadora del premi de novel·la Felipe Trigo, i Una chica sin suerte, sobre la cantant de blues Big Mama Thornton. El seu últim llibre és l’assaig Hijos del carbón (Alfaguara) en què es basa en els seus records com a filla i neta de miners per explicar la vida a les conques mineres i narra els seus viatges durant més de tres anys per les zones carboníferes d’Espanya. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid, va guanyar el premi de periodisme de Castella i Lleó Francisco de Cossío pel reportatge «De cruce de caminos a cruce de culturas», sobre la immigració al barri lleonès del Crucero.
Fin de temporada, de Ignacio Martínez de Pisón
Una carretera al costat de la frontera de Portugal, juny de 1977. El Juan i la Rosa, tot just adolescents, tenen cita en una clínica avortista clandestina, però un accident els impedirà arribar-hi. Gairebé vint anys després, la Rosa i el seu fill Iván comencen el que serà el projecte de la seva vida, la recuperació d’un càmping a la Costa Daurada, a l’altre extrem de la península. Des que l’Iván va néixer han viscut en diversos indrets, sempre de forma provisional, sempre sols, fugint d’un passat que no trigarà a atrapar-los.
Fin de temporada és una novel·la sobre la força, de vegades enverinada, dels llaços de sang; sobre secrets familiars que fan que cada generació es vegi abocada a repetir certs errors, i sobre com saber ens transforma en altres persones.
Ignacio Martínez de Pisón (Saragossa, 1960) viu a Barcelona des de 1982. És autor de més d’una dotzena d’obres, entre les quals destaquen les novel·les Carreteras secundarias (1996), El tiempo de las mujeres (2003), Dientes de leche ( 2008) i El día de mañana (2011), La buena reputación (2014) i Derecho natural (2017), així com dels assajos Enterrar a los muertos (2005) i Filek, el estafador que engañó a Franco (2018). Autor també de guions cinematogràfics (Carreteras secundarias, Las trece rosas, Chico & Rita), els seus llibres han estat traduïts a una dotzena de llengües i ha rebut, entre altres, el Premio Nacional i el de la Crítica. La seva novel·la més recent és Fin de temporada (2020).