TROBADA
Posem un dels millors divulgadors de l’emergència climàtica a casa nostra, el valencià Andreu Escrivà, autor de l’estimulant I ara jo què faig?/¿Y ahora yo qué hago? (Sembra llibres/Capitán Swing) a xerrar amb el professor d’ecologia suec Andreas Malm, a veure si entre els dos troben alguna solució a l’emergència climàtica que ja condiciona les nostres vides.
*Activitat amb traducció simultània de l'anglès al català.
Andreas Malm
Andreas Malm és professor associat a la Universitat de Lund, Suècia. Les seves investigacions se centren principalment en diversos aspectes de la crisi climàtica. És autor de diversos llibres entre els que destaca ‘Fossil Capital: The Rise of Steam Power and the Roots of Global Warming’ (Verso, 2016), amb el que va guanyar el Deutscher Memorial Prize. Actualment forma part d’un projecte de recerca sobre tecnologies d’emissions negatives que es publicarà amb Rutgers University Press.
Andreu Escrivà
És Llicenciat en Ciències Ambientals, Màster en Conservació d'Ecosistemes i Doctor en Biodiversitat. Ha treballat com a investigador al Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE) i a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), a més de com a consultor en sostenibilitat i comunicació. Ha publicat diversos articles científics en revistes especialitzades, i formà part de l'Comitè de l'Experts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana entre 2016-2017. També exerceix de divulgador científic, i col·labora amb diferents mitjans de comunicació de premsa, ràdio i televisió, com la Revista Mètode, Climàtica o àpunt. Guanyà el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb el llibre "Encara no és tard: claus per entendre i frenar el canvi climàtic” (Bromera, 2017) i acaba de publicar “I ara jo què faig: cóm véncer la culpa climàtica i passar a l’acció” (Sembra, 2021). Actualment treballa com a tècnic en projectes ambientals a la fundació municipal València Clima i Energia, des d’on dirigeix l’Observatori del Canvi Climàtic. Es defineix a sí mateixa com a “pesat climàtic”.