VERMUT VERSAT
Pel primer vermut de 2022 al nostre pati preferit, escoltarem dos poetes que han publicat fa poc, l’un en editorial veteraníssima, 1984, l’altre en una de les més joves, Documents Documenta.
Els instants submergits (Edicions de 1984), de Francesc Josep Vélez, guanyador del Premi Ventura Ametller 2021, manté la filosofia al bell centre. Els poemes d’aquest llibre qüestionen el món que ens envolta i, de tant en tant, troben alguna resposta. Però, sobretot, la poesia de Vélez observa i raona a través d’un llenguatge ric i minuciós.
Amb Fauna autòctona (Documents Documenta), Roser Bastida ens trasllada al poble escocès d’Ullapool. Els seus poemes donen veu als diferents personatges d’aquesta petita localitat costanera, de qui anem coneixent els secrets, les relacions i la vida més mundana. Amb tocs d’enginy i d’humor, la poesia de Bastida és capaç de trobar significat en els racons més insospitats.
Francesc Josep Vélez
(Barcelona, 1961), llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Professor de batxillerat d’Història de la Filosofia, és autor dels poemaris Cants d’Esblada (Premi Maria Mercè Marçal, 2002), La mirada de Tirèsies (Premi Les Talúries, 2003), Cant de la devastació (Premi Sant Celoni de Poesia, 2005), La llum de l’escultor (amb il·lustracions de Josep M. Subirachs, 2006), El lament d’Europa (2008), L’essència de la pols (Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom, 2011), Tsukuru (volum de haikus editat amb fotografies de Raimon Bolíbar i música d’Albert Oliveres).
Roser Bastida
(Gavà, 1989) El nom és de planta, però l’esperit, de tortuga. Del 2008 al 2012, us l’haguéssiu pogut creuar pels passadissos de la Facultat de Farmàcia. L’hauríeu reconegut perquè portava una motxilla Quechua a l’esquena, com una closca. El 2012, va ser guanyadora del premi de poesia de la Universitat de Barcelona. El 2014, va escriure el seu primer llibre, Ballant amb l’heura (Témenos Edicions), que va rebre el premi Jove Niu d’Art Poètic. Després, alguns van veure-la per Sants i alguns altres, per Escòcia. El 2020 va ser finalista del Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra. Està programada per moure’s molt a poc a poc i tornar sempre a la platja on va néixer.