Trobada amb Jonathan Coe i Martí Gallén
Jonathan Coe ha estat definit com un dels escriptors més apassionants, divertits, cínics, tendres i únics de la narrativa britànica. Aprofitant que Anagrama ha publicat la seva darrera novel·la, El señor Wilder y yo, l’autor conversarà amb el traductor i dramaturg Martí Gallén.
«Lubitsch vivió la gran guerra de Europa (me refiero a la primera), y cuando ya has pasado por algo como eso lo has interiorizado, ¿entiendes lo que quiero decir? La tragedia pasa a formar parte de ti. Está ahí, no tienes que gritarla a los cuatro vientos y salpicar la pantalla con ese horror todo el tiempo.» Tot torna, tot es revisita, tot serveix per empaperar l’habitació de la nostàlgia. Dels viatges al passat, però, el que importa és allà on t’atures: a El señor Wilder y yo, l’escriptor Jonathan Coe posa el fre de mà al bell mig del rodatge de Fedora, una pel·lícula sense la simetria elegant de The apartment ni la ressaca sumptuosa de Sunset Boulevard. Una pel·lícula menor dins la carrera de Billy Wilder, però que canviaria la vida de Calista Frangopoulou, la jove que per un enfilall d’atzaritats acaba fent d’intèrpret del cineasta durant el rodatge a l’illa de Lefkada, Grècia. Calista —la yo d’El señor Wilder y yo— acabarà esdevenint una compositora de bandes sonores que, en els passatges en present de la novel·la, no passa pel seu moment més magre. És potser per això que Frangopoulou, que pateix per una seixantena cada cop és més a la vora, per una filla a punt de marxar a viure a Austràlia, per una altra en procés d’interrompre un embaràs no desitjat, i per una relació matrimonial que només se sustenta en la deglució de formatges a deshores, decideix mirar cap al passat. Cap aquells dies on el crepuscle era el maldecap d’en Billy, no pas el d’ella. «Eso es lo que se lleva ahora. No has hecho una película seria a no ser que los espectadores salgan del cine sintiendo que les apetece suicidarse», li diu Billy Wilder a Calista en un moment de la novel·la. I continua: «Les tienes que dar algo más, algo un poco más elegante, un poco más bonito». Quelcom semblant a El señor Wilder y yo.
Jonathan Coe (Birmingham, 1961) va estudiar a les universitats de Cambridge i Warwick. Les seves obres acumulen premis com el Médicis, el John Llewellyn Rhys, el Bollinger Everyman Wodehouse o el Writers Guild of Great Britain Best Novel. És autor de les novel·les ¡Menudo reparto!, La casa del sueño, El club de los Canallas i Círculo Cerrado, totes elles publicades en castellà per Anagrama.
Martí Gallén (Barcelona, 1985) va graduar-se en l’especialitat de direcció a l’ESCAC, però ha acabat exercint tots els papers de l’auca: guitarrista del grup Mujeres, dependent d’una fruiteria, actor, guionista, muntador, dramaturg, director d’escena i traductor ocasional de literatura dramàtica (Això ja ho he viscut, Comanegra). Actualment, es guanya la vida com a professor de batxillerat, ensenyant a les noves generacions els fonaments dels llenguatges audiovisual i escènic, respectivament. A més a més, és soci del Barça.