Vermut versat amb Daniel Sedcontra, Marc O'Callaghan i Arnau Sala Saez
Cristianismo ficcional planteja un constructe inèdit de cristianisme postmodern que no retrocedeix davant l'obligat nou imperi de la ficció, gràcies al qual recobra bona part de la seva força i capacitat d'interpel·lació originals, històricament arrabassades per la institució eclesial: Heus aquí que la creu, en què va morir el Déu humanat, anuncia en realitat tant la mort de Déu com la de l'home; que la seva bona nova, la de l'amor, es postula com a eminentment amoral; i que el seu missatge redemptor no té altre objecte que el cos, l'experiència de la plenipotencialitat de la carn per infusió física de la vida de l'esperit, tal com ho proclama el mil·lenarisme, grandiosa utopia libidinal formulada per la teologia més primerenca.
Daniel Sedcontra (autor) i Marc O'Callaghan (músic i artista) oferiran una particular intervenció discursivo-dialèctica a dues bandes al voltant d'un llibre que, pel seu caràcter d'assaig ficcional, sembla resistir-se a les explicacions teòriques.
D'acord amb la voluntat del llibre de reformular en clau postmoderna el cristianisme, la intervenció serà il·lustrada musicalment per Arnau Sala Saez amb peces de temàtica cristiana de compositors de música contemporània seleccionades amb Daniel Sedcontra, entre les quals potser cobri ple sentit la paraula impossible d'un cristianisme neonietzscheà proferida com 'veu que clama al desert'.
Daniel Sedcontra (Barcelona), escriptor i filòsof, és també músic de trajectòria tan personal com heterodoxa. El seu pensament se situa en una confluència difícil entre el neonietzscheanisme francès del segle passat amb la teologia i l'espiritualitat occidentals. Sempre a la recerca dels límits estructurals del subjecte, del llenguatge i de l'art, ha escrit diversos articles que transiten entre la literatura, la filosofia i la música a revistes com Agente Provocador, Marabunta, Rockdelux o Self. És autor del prefaci de l'edició castellana de El discurso impuro de Jean-Noël Vuarnet (Ed. Incorpore).
Com a músic veterà de l'escena alternativa barcelonina, va formar part entre el 1990-1995 del duo sorollista Oscar Abril Ascaso + Sedcontra, reconvertit a la següent dècada en un projecte de “chanson francesa filosòfica”. El 2013 funda la banda Por Qué Jeanette, perversa aproximació metadiscursiva al repertori de la cantant Jeanette, editant dos àlbums. Paral·lelament, ha desenvolupat en solitari una carrera d'exploracions sòniques de caràcter radical.