TREBALLA AMB NOSALTRES

Club de lectura amb Mónica Escudero

Dates: 27 d'octubre, 14 de novembre, 1 de desembre, 12 de gener, 3 de febrer, 9 de març, 6 d'abril, 4 i 24 de maig.

Després de menjar-nos deu llibres a la primera edició, el club de lectura Este libro da hambre repeteix –com amb els bons plats, quan es pot– i amplia els seus horitzons amb obres que giren al voltant de l’acte de beure. La borratxera, els espirituosos, estar pet, anar bufa, donar-li al mam, beure, agafar una pítima: a més del fato, parlarem de llibres que celebren, enalteixen, pateixen o filosofen sobre l’acte de consumir alcohol (no necessàriament de forma apologètica). Si cap pandèmia mundial que ens obligui a utilitzar mascareta en llocs tancats, una llei seca o una invasió alienígena no ho impedeixen aquest cop, menjarem –coses no susceptibles d’acabar incrustades a la moqueta del Club Diògenes– i beurem (per això he demanat que el club passi als dijous). Com veieu, ho tenim tot controladíssim.

Què llegirem?

Cocido y violoncelo, de Mercedes Cebrián
Beber o no beber, una odissea etílica de Lawrence Osborne
Collado, la maldición de una casa de comidas, de Carles Armengol
El mar, el mar, d’Iris Murdoch

Una borrachera cósmica, de Mark Forsyth
La soledad del manager, de Manuel Vázquez Montalbán
Delizia! La Historia Épica de la Comida Italiana, de John Dickie
Soy Ozzy, d’Ozzy Osbourne*
Rapsodia Gourmet, de Muriel Barbery

*Possiblement el llibre menys gastronòmic de la història del club, però vaig riure tant llegint-lo que penso aprofitar l’ocasió amb tota la barra perquè vull compartir aquesta meravella –i comentar-la– amb altres lectors.

Qui ho cuina?

Mònica Escudero és periodista especialitzada en gastronomia, editora i coordinadora des del 2015 del portal gastronòmic d’El País El Comidista, en què va començar a col·laborar tres anys abans mà a mà amb el seu creador, Mikel López Iturriaga. Escudero viu de convertir la seva obsessió pels fermentats, les amanides, les ales de pollastre tendres per dins i cruixents per fora o els arrossos secs amb el socarrat perfecte en articles –perquè després els apliquis a la teva pròpia cuina–, t’ajuda a resoldre aquell drama vital que és el sopar diari sense haver de recórrer a hamburgueses repartides per falsos autònoms ni al sushi de surimi i també et xerra on menjar i beure fantàsticament. En les estones lliures, duu les xarxes socials d’uns quants negocis de comestibles i begudes És més voraç llegint que menjant.