Trobada amb Marina Espasa
Sembla que El fin del gran arte (Belleza Infinita, 2021) i Ràbia (Proa, 2022) no tinguin res a veure, però tots dos llibres, especialíssims, retraten un món que s’acaba i que s’assembla molt al nostre, glups. Un ho fa a través de la decadència de les barriades turístiques de la perifèria de Palma, l’altre, amb un discurs meta-artístic que homenatja el gran Babar (sí, el que llegíeu de petits) i ridiculitza teòrics i experts sobre el poder, l’art i les relacions sempre complicades entre les dues coses. A banda, un escriptor i un dibuixant que viuen en una ciutat com Palma s’han de conèixer per força, i fins i tot ser amics! Veniu a escoltar un geni (dit per ell mateix) i un dels novel·listes catalans més en forma (dit per nosaltres) parlar de novel·les, de còmics, d’elefants i de gossos.
Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és autor de novel·les com La pell i la princesa o Crim de sang, que li han merescut premis com el Josep Pla o el Sant Jordi, i de poemaris, el darrer dels quals és La netedat (2018, Premi Crítica Serra d’Or). Ha estat traduït al francès, l’italià, el castellà, l’anglès, el portuguès, el polonès i el danès. Col·labora habitualment a la premsa escrita.
Julio César Pérez (Barcelona, 1974) és llicenciat en Belles Arts, pintor i dibuixant. Després dels reculls de dibuixos que són Amarillo Indio I i II, publicats també per Belleza Infinita, i un volum que es titula Ratas (:Rata_Llibres), la publicació d’El fin del Gran Arte el 2021 el va descobrir per a molta gent com un dels autors més aguts, irònics i reflexius del panorama del còmic espanyol.
*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.