Era la final del mundial de Qatar, els vidres estaven embafats, els meus fills feien la migdiada a la part del darrere del cotxe. Jo llegia Triomfador de Joan Jordi Miralles. A la ràdio i a l'estadi, Argentina marcava el tercer gol. Al llibre, dos residents de la Masia del Barça es pixaven al damunt d'un tercer, l'Ulisses. El protagonista de la novel·la. L'ase dels cops, l'abocador d'escombraries, el pringat que juga a bàsquet. Triomfador són cubells d'aigua damunt dels llençols a mitjanit i mentides a la recepció d'urgències d'un hospital. Una presó amb prostitutes apostades a les muralles, perquè no se t'oblidi el món en què vius. Gol de França. Al marcador hi ha empat i al llibre una mamada lamentable. Una altra novatada, una altra arcada, una altra cullerada. Merda i cullera i passa pàgina. L'angoixa convertida en un soroll blanc i constant, d'extractor. Podries acostumar-t'hi, a aquesta angoixa. L'Ulisses ho intenta, i no se'n surt. No hi ha sortida, a Triomfador. Les noves masculinitats ni hi són, ni se les espera. Són els 90, estúpid. Bota-la, passa-la, o surt d'enmig.
Pep Guardiola? Oi tant que hi apareix, però ja t'ho dic: Triomfador farà que no puguis tornar a sentir Coldplay sense que se't desmanegui l'estómac. Anem a penals. Abans els meus fills no es despertin, tanco la ràdio, però no puc tancar el llibre. El clàssic menyspreu del món de les lletres cap al món de l'esport —un clixé esbiaixat, però també útil— troba en Triomfador una cobertura ideològica amb ferum de benzina. Joan Jordi Miralles elabora un catàleg de crueltats on les jerarquies, tots contra tots, acaben desfigurant-se en ganyotes. Localitzar un rival més dèbil que tu i allunyar-te'n és l'única alternativa raonable que t'hi pots empescar, en aquell avern amb olor de palla i aixella. En aquell pou infecte, on fins i tot les cuineres del menjador acaben comptabilitzant-se al bodycount de caiguts en combat. Som la gent blau grana i tant se val. La cançó, a Triomfador, clou aquí.