Llibreter

Va començar a treballar en això per casualitat fa més de 15 anys en un lloc on els llibres són ridículament cars, però ara mateix i després de passar per botigues de discos i de còmics potser podria ser una causalitat. A causa de l'entusiasme per certs llibres i autores va col·laborar en mitjans i editorials i fins i tot va pensar a dedicar-se a la recerca acadèmica, però l'ofici de llibreter li resulta més raonable, més adequat i modest, més proper a aquesta frase de Luis Chitarroni: "quienes intentamos orientar o guiar podemos ser unos farsantes o los últimos representantes de una religión inútil".

Llibretera

Va néixer a Tortosa i va viure a L'Hospitalet de l'Infant fins que als divuit anys va venir a Barcelona. Avui dia encara no fa cap neutra. Es va llicenciar en Humanitats i després de provar la docència va decidir que els adolescents mereixen professors amb més vocació. Va fer de guia al MACBA i va impartir classes d’alfabetització per a immigrants fins que va atrevir-se a treballar de llibretera. És part de l’associació GRAF que organitza un festival anual de còmic i edició independent a la Fàbrica de creació Fabra i Coats. Quan va conèixer Adrian Tomine va tartamudejar i quan va conèixer Seth va vendre-li un llibre de Louise Bourgeois. Beu vi DO Montsant i, tan aviat com pugui, tornarà a visitar volcans.

Ajudant de comunicació

Va néixer i créixer a Mataró, i viu a Barcelona des del 2013, després que acabés la carrera. Sempre havia volgut marxar a viure a l’estranger, però mai ho va fer. Enlloc d’això, ha donat moltes voltes pel sector cultural de Barcelona. Ha escrit per diversos mitjans, ha format part d’equips de comunicació de festivals de música i de cinema i, com a bona millenial, ha fet feines de tot tipus per pagar el lloguer. Un dia va entrevistar a la Rosalía i quan li surt escriu poesia. Sempre que entra a una llibreria té la temptació de quedar-s’hi a viure.

Llibreter

Absolutament barceloní. De petit necessitava(!) ser arqueòleg, però després li va passar. En un exercici innocent, però, va començar a desenterrar poemaris que els seus pares havien acumulat per casa.

Creixent amb la companyia de Sexton, Boris Vian i Bishop, una nit d’estiu va enamorar-se de Shakespeare. La passió per l’escena el va dur fins a l’Institut del Teatre, on encara estudia. Es declara absolut frikifan de la mousse de llimona i The Cardigans. El seu guilty pleasure és ser un otaku rematat.

Amb tot això plegat, incloent-hi la mousse de llimona, publica un poemari amb LaBreu: Quadrupèdia (2023). Quan té temps, es tronxa amb la Lina Morgan.

Llibretera

De petita va viure a un poble a prop de Boston i des d’aleshores sempre té el cap una mica a l’altra banda de l’Atlàntic. Llicenciada en Humanitats, a través de pràctiques i petites feines va passar per diferents sectors del món del llibre fins anar a parar a La Central. Allà va descobrir l’ofici i, sobretot, va aprofitar per aprendre i gaudir dels companys llibreters, aquesta espècie meravellosa. Després de sis anys, va fer el salt cap a la Nollegiu del Clot quan quedava poc perquè obrís. Quan passeja escolta podcasts sobre política dels Estats Units i sempre té un llibre de poesia a prop, pel que pugui passar. Va anar fins a Rodmell la recerca de Virginia Woolf i li hauria encantat escoltar recitar a Adrienne Rich.

Llibreter

Català de naixement, brasiler de cor i saudade. Va llegir 1984 quan encara era futurista i des de llavors devora llibres de narrativa fantàstica intentant recuperar aquella sensació. Físicament incapaç de passar per davant d’una llibreria i no entrar-hi, ha estat catorze anys vinculat a Gigamesh, primer com a llibreter i després com a editor, amb un parèntesi de dotze anys a l'Amazònia en el que es va dedicar a fer de gringo i acumular experiències per millorar la seva bio. Òbviament, ara és massa tímid per compartir-les.

De gran potser torni a fer de detectiu privat, ja que no va quedar massa satisfet del primer intent. Potser per això s’empassa el noir com si no hi hagués demà. Bé, per això i perquè considera que és la única manera d’entendre la realitat.

Llibretera

Des de petita que li fascinen els pirates i deu ser per això que va entrar en el món de les llibreries, per poder viatjar sense moure's, perquè no tenia ni vaixell, ni lloro. Va estudiar direcció cinematogràfica per descobrir que el que més li agradava era la narrativa, i va desplegar les veles per escriure la seva primera novel·la de pirates.

Per relaxar-se llegeix a Jane Austen o Oscar Wilde i quan té ganes de canya se submergeix en la grit lit. Potser massa, perquè estalvia per tenir una casa amb porxo, gallines i tocar el banjo mentre es pren un te. Entre els seus referents destaca John Steinbeck, Robert Louis Stevenson i Bonnie Jo Campbell. Li encanten les cultures antigues i Egipte l'enamora de manera especial, potser perquè a l'hora del pati jugava a ser Tutankamón. L'humor absurd és el seu lema i cada dia agraeix poder gaudir de la fantasia de Terry Pratchett.

Programadora

Fa més de vint anys que està vinculada al món de l’edició. Després de passar per la Facultat de Traducció i Interpretació amb el somni no realitzat d’aconseguir una plaça d'intèrpret a l’ONU, va acabar traduint pòlisses d’assegurances fins a caure morta d’avorriment. Al cap de poc, va acceptar unes pràctiques laborals al Grup 62 i, un cop allà, va tenir clar que l'edició era molt més divertida. Amb 25 anys, sense haver vist mai unes galerades, va acceptar el repte de dirigir una editorial i va acabar a càrrec de diferents segells del grup. Després de nou anys apassionants rodejada de grandíssims editors i autors, va deixar el Grup 62 per viatjar per Mèxic i Àsia. Quan va tornar, gràcies a una bona amiga, va conèixer un editor holandès que buscava una scout, moment en el qual va començar a treballar com a tal. Al seu primer client, s’hi han sumat altres editors estrangers i altres empreses culturals. Té debilitat per les novel·les ambientades a internats, a campus universitaris i a famílies disfuncionals, i també per la literatura llatinoamericana i per les noves veus. Fa deu anys que treballa com a scout, i entre manuscrit i manuscrit s’escapa a nedar.

Programadora

Ha publicat dues novel·les, La dona que es va perdre (2012) i El dia del cérvol (2016), però abans havia estat moltes altres coses: filòloga romànica, agent d’artistes de carrer, guionista de televisió i d’exposicions, reportera, recomanadora i presentadora de programes de llibres a la televisió i a la ràdio, traductora, columnista i professora d’escriptura. Des de 2009, escriu crítica literària al diari Ara i ha traduït al català obres de Maggie Nelson, Virginie Despentes, H. D. Thoreau, Judith Butler o Rebecca Solnit. Va ser especialment feliç treballant als programes de llibres de televisió Saló de lectura (BTV, 2002-2006) i L’hora del lector (Canal 33, 2007-2011). Entre 2016 i 2019, ha estat comissària del programa «Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO» de l'Ajuntament de Barcelona, des d’on ha planificat (quan ha pogut) polítiques públiques de foment de la lectura, difusió del patrimoni literari i dinamització del sector professional del llibre a la ciutat.

Llibretera

Va créixer al barri madrileny Puerta del Ángel, actualment gentrificat. Es va graduar en Literatura General i Comparada amb especial interès per l'eròtica femenina mentre treballava de llibretera a l'FNAC i més tard, al Museo del Prado. També va cursar un Màster en Edició, però les oficines no van amb ella. És experta en localitzar bodegues clàssiques i organitzar vetllades amb els seus per debatre acaloradament; si no la trobes amb una cervesa a la mà, està ballant amb les amiguxs, al cine o als fogons. Podria sobreviure a base de sopes i formatge, i cada mes, sense excepció, es regala unes flors.

Bar Watson

Encara que va néixer a Barcelona acostuma a parlar moltíssim de León, on durant anys va regentar «el bar més deficitari de tota la província.»

També, a la seva manera, el bar més bonic que ha vist mai. Tal com li va passar a Viel Temperley, amb quinze anys va voler ser Mariner, però fa molt que l’economia només li arriba per mirar l’aigua des de lluny.  Ha subsistit durant anys llegint i treballant (o treballant i llegint) miraculosament sostingut per la beca Dolores Molina. Ara no sap ben bé què serà d’ell sense ella.

Diguem que el pobre, com a mínim, ho intenta. D’acord.

Llibreter

Poc abans d'entrar l'euro va demanar l'últim de Toriyama a la papereria del poble. Per amenitzar l'espera no va tenir més remei que remenar les caixes de l'altell, a la cerca d'alguna revista del gènere extinta, per allò de Jurassic Park i l'afany per desenterrar ossos. Va trobar una pila de Super Mortadelo, algun que altre Víbora i una Interviú. Allà va acabar el seu interès momentani pels còmics.

Uns anys després va descobrir els ninges en un viatge de tornada amb Renfe. No li va donar ni per sortir de l'àrea metropolitana. La resta del recorregut va ser una eterna agonia. Però ja existia Internet. Va conèixer Otomo i Shirow, i no va entendre res. Però ja no hi havia marxa enrere. Va tornar a Barcelona, i va fer temps fins a tenir edat per poder viure en una llibreria.

Tres o quatre llibreries i vint anys després va marcar el check.

Avui dia encara espera aquell còmic de'n Toriyama.

Llibreter

Tot i l'addicció a la lectura des de ben petit i la ferma convicció de què seria el Nobel de literatura més jove, la vida l'ha portat a fer un munt de voltes per anar adquirint arguments per les seves històries. Així ha acabat sent auxiliar d'infermeria, neuler artesanal, massatgista en balnearis, comercial, gericultor... Fins i tot, llibreter durant més d'una dècada! També ha publicat una pila de contes com a membre del Concili Fetiller. El que calgui per tenir històries que explicar i poder ser, ara sí, el Nobel de literatura més vell i presumir d'una obra escrita a l'altura de Marcel Proust, Caterina Albert, Clive Baker i Carlton Melick III.

La Gwendolyne, Gwen pels amics, va néixer un dia de principis de l’any 2014 i va aparèixer a les nostres vides al setembre del mateix any a Mataró.

És la relacions públiques de la veïna Monvínic i tot sovint s’afegeix a l’equip de Finestres exercint funcions de dispensadora d’amor, reclamadora de fuet o qualsevol altra vitualla. També dona un cop de mà al Bar Watson, sobretot els dies que hi ha molta afluència de públic.

Llibretera

Mentre estudiava Belles Arts va tenir la sort de treballar a la llibreria Múltiplos i submergir-se en el món de les publicacions d'artista. Ha dissenyat i maquetat llibres i ha fet algunes publicacions pròpies amb la inkjet de casa seva, que han acabat en arxius de diverses latituds.

Col·lecciona volanderes, rosques, clips, pàgines de llibres soltes, imperdibles, fotos trencades, caragols i avions de paper amb què s'ensopega pel carrer, i en el seu temps lliure se la pot trobar amb una agulla de ganxet a la mà.

Comunicació i Premsa

De Madrid. Va viure cinc anys al Brasil on comissariava el cineclub de l'espai cultural Ateliê397. També va ser professora d'idiomes, i venedora de truites de patata que ella mateix cuinava. De tornada a Espanya vatreballar per a la revista Fotogramas, el Palo Market Fest i l'agència Soon in Tokyo. Des de fa set anys codirigeix, escriu i edita la revista digital més bonica d'internet: Visual404.

Llibretera

D’adolescent volia ser vulcanòloga, o paleobotànica com Laura Dern en certa pel·lícula, però finalment va decidir estudiar Història de l’Art i va quedar abduïda per les avantguardes i tots els personatges que mai coneixerà en aquesta vida.

Després de treballar molts anys per museus i arxius com a gestora cultural, va observar que el que més la fascinava eren les publicacions, per la qual cosa va decidir entrar en el sector editorial. Finalment ha saltat al món de les llibreries, “els indrets més segurs i macos del món” segons les seves pròpies paraules, una activitat que compagina amb la docència universitària, l’autoedició i el comissariat d’exposicions.

Adora l’arquitectura, els còmics y la línia clara. Tindria casa seva folrada d’originals de Joost Swarte.

Llibretera

Va néixer i créixer a Premià de Mar. Quan tenia vint anys va anar a Itàlia a estudiar, una experiència que havia de durar sis mesos i van acabant sent vuit anys. Els va passar entre Milà, Nàpols i Roma, i en totes elles el que més li agradava era perdre’s a les seves llibreries i teatres. En tornar a Barcelona, va estudiar il·lustració a l’Escola d’Art i Disseny Llotja i poc després va entrar com a llibretera a la FNAC, on ha passat setze anys entre les seccions de còmic i narrativa.

Producció

Va començar a ballar flamenc amb quatre anys i l’art el va acompanyar, d’alguna manera, en totes les decisions de la vida. Després de vuit anys a Madrid dissenyant escenografia per a teatre, televisió i publicitat, va tornar a Barcelona el 2018 per dedicar-se a la producció d’esdeveniments de marca.

Escriu poesia i confecciona collages digitals amb els quals ha fet diversos fanzins. L’escriptura sempre ha estat el seu mecanisme d’expressió per enfrontar-se al món.

Ajudant de comunicació

Va néixer a un poble de la Selva a finals dels noranta i va aprendre a parlar abans que a caminar. De petita volia ser astrònoma, però després de topar-se amb A sang freda va decidir que volia escriure. Es va graduar de la carrera de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on també va estudiar el Postgrau de Periodisme Literari. Pel camí, ha tingut temps de treballar al sector editorial, fer deu mudances, escriure un butlletí cultural i viatjar en autoestop fins a Mongòlia.

Llibretera

Li agradaria veure’s a si mateixa com una travesti gòtica, a mig camí entre Elvira i Catherine Deneuve a 8 femmes, tot i que en realitat és més aviat alguna cosa així com una Andy Sachs de El diablo viste de Prada però en una versió molt menys triomfadora. Va estudiar filologia hispànica perquè volia ser escriptora a més de lectora, sense pensar gaire en els inexistents beneficis econòmics que estava creant pel seu futur. Va acabar obsessionant-se amb la poesia, especialment amb aquella que parla sobre la relació simbiòtica entre la espera i el desig, i aquesta obsessió la va portar a una espontània conferència a Alicante, la publicació de la qual van negar per ser «massa poètica i molt poc acadèmica». Va estar de becària a la biblioteca de la UB on va aprendre’s d’una vegada l’abecedari i adonant-se de què el seu treball somiat estava entre llibres. Entre mitges es va tornar boja amb Madonna, Julia Child, els videojocs, Sylvia Plath, la literatura asiàtica i va decidir que la seva lapida hauria d’estar en algun lloc solitari, tenebrós i envoltat de lliris.

Llibreter

A la primera llibreria on va treballar, el catàleg estava construït amb fitxes de cartó (tres per llibre).

Vint anys més tard "la llança encara vibra", que diria Peter Handke. Deu haver recomanat milers de llibres, n'ha traduït un i n'ha publicat un grapat, com a meitat O de Hurtado y Ortega.

Bar Watson

Va néixer en una ciutat i va passar molt de temps en autobusos, va anar a l'escola i més tard a una altra escola i després a una altra de diferent i després, per inèrcia, a la universitat. Després va creuar la duana i va tornar per fer el mateix. Ara és aquí.

Directora i llibretera

Es va llicenciar en Història de l’Art, la seva altra gran passió a part dels llibres, i va fer un postgrau molt útil en Filosofia i Estètica de l’Art Contemporani a la Fundació Miró. Va començar a treballar a llibreries de manera anecdòtica, durant la carrera, a la Proa del Teatre Nacional. Ha exercit de comissària independent a centres cívics de la ciutat de Barcelona i de coordinadora d’un projecte artístic originalíssim a les Piscines Bernat Picornell (Propostes d’Art a les Instal·lacions, 2003-2007). Ha passat per sales de subhastes nostrades, festivals guais d’art contemporani i fundacions d’art.
Però on se sent còmoda de debò és entre llibres, llibreteres i lectores. Des del 2005 ha treballat a diverses llibreries de Barcelona i en projectes vinculats al món del llibre: Alibri, Bertrand, Casa del Llibre, Gremi de Llibreters de Catalunya, Nórdica Libros i Libelista. Està convençuda que les llibreries són el millor espai on deixar que passi el temps i on deixar-se perdre i que són indispensables a qualsevol ciutat que vulgui seguir viva. Sempre ha pensat que és una persona privilegiada per haver pogut convertir la seva passió en una professió.

Va néixer el gener de 2018, però no va ser fins al 2020 quan va venir a Catalunya i va escollir la família amb qui passaria la pandèmia.

Especialitzat a demanar carícies i escalfar peus a l'hivern, també domina la mirada imploradora què farà que li donis qualsevol aliment que estiguis menjant.

Normalment teletreballa, però el podreu trobar a la llibreria alguns divendres i després de les campanyes de Nadal i Sant Jordi com a bàlsam sanador dels llibreters esgotats.

Administració

Miop, amb ull gandul inclòs, no es va donar compte de que el que van regalar-li per nadal no era una Game Boy fins uns dies després. Aquest fet no va impedir-li anar dient que era subcampió de Tetris a Espanya.

Va repartir milions de cartes, va descarregar tones de productes farmacèutics i va preparar cafès i entrepans fins que per fi va decidir treballar assegut. Es va comprar camises clares amb butxaca i va començar a anar a l’oficina (en diferents empreses); en principi com comptable, però disposat a fer qualsevol tasca que l’obligui a allunyar-se de l’escriptori.

Ordenat no practicant, el seu escriptori és un mirall del seu cap: centenars de notes, sense sentit aparent, escampades. Un bon dia ho organitzarà i ens sortirà alguna cosa de profit.

Entre les seves fites vitals es troben: no tenir percepció tridimensional, haver guanyat algun “Repte dels divendres”, el colesterol per sobre de 200 i ser company de pis de l’Archi.

Programador

Va néixer a Sant Boi de Llobregat el mateix any que els Pixies publicaven Bossanova, però ha trigat 32 anys a escoltar-ne l'àlbum sencer. Sota el malnom de Víctor Parkas va signar el llibre de relats Game Boy i va participar en les antologies Una risa nueva i Ya no recuerdo qué quería ser de mayor. Els seus articles han estat publicats a mitjans com El Periódico, El Nacional.cat o El Quadern d'El País. També ha escrit ficcions breus per al setmanari Time Out.

Viu a l'Hospitalet de Llobregat amb la seva parella i els seus dos fills. Del 2020 ençà escriu única i exclusivament en català. Pont aeri és la seva primera novel·la.

Ajudant de producció

Quan tenia set anys ja s'havia mudat incomptables vegades. De pare argentí i mare anglesa viu una crisi identitària cada cinc anys. Quan era adolescent va muntar un club de cinema amb el seu grup al qual la resta de l'institut deia “els de negre”, amb el qual van descobrir a Bergman, Kurosawa i Chantal Akerman. Volia convertir-se en John Waters, però en adonar-se que necessitava diners per a viure va estudiar la lucrativa carrera d'Antropologia Política.

Després de viure set anys fora en diferents països va decidir tornar a Espanya en 2019 per a estar prop de la seva germana petita. En 2021 es muda a Barcelona per a treballar en la gestió artística i cultural gràcies a la Beca Santander Empra Cultura.

Obsessionada amb l'arxiu, tant personal com històric, crea el projecte Una imatge (im)possible hackejant l'escàs arxiu familiar que conserva per a crear nous successos del passat. És activista en l'arxiu de Ca La Dona i somia en filmar el seu propi The Archivettes.
Actualment, compagina la producció cultural amb l'escriptura de teatre i ficció audiovisual. De fet, està infiltrada en Finestres per a escriure una sèrie sobre llibreteres.

Llibretera

Té el costum d’estudiar coses poc pràctiques que fan d’ella una adversària temible al Trivial. Llicenciada en Història Medieval i en Teoria de la Literatura, era qüestió de temps que acabés com a llibretera. I així va ser. Després d’unes quantes feines no gaire remunerades al món de la cultura, l’epifania va tenir lloc al que fou la Llibreria del Centre d’Art Santa Mònica. Allà va quedar enamorada d’una vida envoltada de llibres i de la gent que se’ls estima i va renunciar per sempre a portar una manicura en condicions. Ha treballat en distribució i va ser llibretera a La Central durant una pila d’anys. Francòfila sense complexos, li encanta la microhistòria, la teoria de gènere, la política i els espectacles de drag-queens. En el seu temps lliure intenta enderrocar el patriarcat.