con Eva Prats, Anna Puigjaner y Soraya Smithson
Upper Lawn, Solar Pavilion posa el focus sobre la font d’on va brollar el bo i millor de la parella d’arquitectes Alison i Peter Smithson. Per celebrar la seva publicació, Llibreria Finestres ofereix una conversa entre les arquitectes Eva Prats, Anna Puigjaner i Soraya Smithson, la filla de l’Alison i el Peter.
El 1958, els arquitectes Alison i Peter Smithson van comprar una cabana abandonada al Fonthill Estate de Wiltshire, sud-est d’Anglaterra. Van dedicar els quatre anys següents a transformar-la en la que seria la seva casa familiar. Conservant la xemeneia i les parets de pedra originals de la cabana, els Smithson van construir els que ells anomenaven una “casa bioclimàtica simple”. L’edifici comptava amb dos pisos amb vistes a la vall de Fonthill.
A banda de fer de llar, la cabana, coneguda arreu com el pavelló Upper Lawn, va esdevenir el camp de pràctiques per foguejar tècniques i materials que després utilitzarien en les construccions que els hi donarien renom, com els famosos Robin Hood Gardens.
Aquest llibre explora la fascinant història de l’Upper Lawn, recuperant i ampliant la petita publicació que Alison Smithson va crear amb l’arquitecte Enric Miralles el 1986. Curull de notes, fotografies i dibuixos provinent de l'arxiu familiar dels Smithson, els documents d’aquesta Upper Lawn, Solar Pavilion rememoren la vida viscuda d’un edifici d’allò més singular que va servir d’exploració professional als seus artífexs, alhora que ens fa pensar sobre el pas del temps d’aquells espais que habitem i deshabitem.
Anna Puigjaner és doctora arquitecta i investigadora és cofundadora i membre de l’estudi d’arquitectura MAIO. La seva obra, vinculada al pensament queer i feminista, se centra en el disseny de sistemes domèstics capaços de desmantellar biaixos socials. Entre altres projectes d’investigació, destaca Kitchenless City, guanyador del premi Wheelwright 2016 de l'Escola de Disseny de Harvard. Actualment, és professora a l’Escola Superior d’Arquitectura, Planning and Preservation (GSAPP), a la Universitat de Columbia, i anteriorment va impartir classes al Reial Col·legi d’Arts de Londres, a l’Escola de Disseny Massana i a la Universitat Politècnica de Catalunya (ETSAV-UPC), on també va formar part del grup de recerca Habitar. Els projectes de MAIO han rebut premis com el FAD i s’han exposat al MoMa de Nova York i a la Biennal d’Arquitectura de Venècia.
Eva Prats és arquitecta per l’ETSA de Barcelona i Doctora Arquitecta pel Royal Melbourne Institute of Technology. Durant els anys d’universitat treballa a l’estudi de Miralles & Pinós, i després amb Enric Miralles fins al 1994. L’any 1998, juntament amb Ricardo Flores, funda l’estudi d’arquitectura Flores & Prats, un projecte amb el qual van obtenir nombrosos reconeixements, entre ells el Premi Ciutat de Barcelona. L’any 2019, Prats va ser nominada al premi Women in Architecture, atorgat per les revistes britàniques The Architectural Review i Architect’s Journal. La seva obra ha estat exposada a la Biennal de Venècia, a la Royal Danish Academy of Fine Arts o a la Royal Academy of Arts de Londres, entre altres. Eva Prats també està activament involucrada en el món acadèmic nacional i internacional, impartint tallers i conferències a diverses universitats d’Amèrica, Europa i Austràlia.
Soraya Smithson és una artista, dissenyadora, creadora i escriptora multidisciplinària amb seu a Regne Unit. Imbuïda en les idees arquitectòniques dels seus pares Alison i Peter Smithson, treballa en peces de gran format o a escala íntima. L’elecció del mitjà i la tècnica és diversa, incloent-hi gravats, collage, llibres, ceràmica, peces cosides, pintures i altres objectes. Soraya Smithson va estudiar Belles Arts al Middlesex Polytechnic, Londres, i a la Universitat de Northumbria, Newcastle. És membre de Leicester Print Workshop. Amiga personal d’Enric Miralles, en destaca la influència en els seus processos de pensament i estratègies de treball com a artista. Per a Miralles, des de la història de l'arquitectura fins a una escena de carrer contemporània, eren font potencial d’inspiració per a la creació d'una infinitat d’imatges i textos.
*Asignación de asiento por orden de llegada. Número de butacas limitado. Si al llegar no quedan asientos libres, su reserva pasa a ser de pie.