con Tomás Ibáñez, Gennadi Kneper y Dolors Marín
En una contemporaneïtat on la noció de «llibertat» és patrimonialitzada per opcions polítiques refractàries al progressisme, quins aprenentatges podem extreure’n de la tradició llibertària? En parlarem amb els autors d’El primer populista: Bakunin y la invención del pueblo (PUV) i d’Anarquismo no fundacional (Gedisa): Gennadi Kneper i Tomás Ibáñez, en un acte conduït per l’experta en moviments socials europeus contemporanis Dolors Marín.
A El primer populista, Gennadi Kneper presenta el famós llibertari Bakunin sota un prisma poc habitual. Gràcies al seu enfocament innovador, que compagina la rigorosa anàlisi de les fonts històriques amb un ampli ús de referències literàries, situa l’il·lustre rebel com un dels fundadors del populisme. En afirmar la importància del “poble” com a actor polític sobirà, Bakunin va desafiar les elits dominants de l’Europa vuitcentista i es va convertir en un dels revolucionaris més perillosos de la seva època. En un món marcat per l’opressió i la desigualtat, les seves idees van tenir ressò en aquells que buscaven un canvi radical.
Per altra banda, al lúcid assaig Anarquismo no fundacional, Tomás Ibáñez, remou les aigües del pensament anarquista per assenyalar els perills que niuen en les contradiccions internes del moviment, i ens planteja qüestions fonamentals: en quin moment el pensament fundacional va entrar en les files dels anarquismes? Quins perills inadvertits amaga aquest oxímoron? Com tornar a l'origen sense reivindicar un origen estable? Si tota arché, tot principi fundacional, comporta el risc del totalitarisme, l'anarquisme ha de problematitzar i combatre el retorn a qualsevol fonament que es pretengui sòlid, atemporal i dogmàtic. Tanmateix, el mal contra el qual es lluita existeix també, sovint, a la pròpia trinxera.
Tomás Ibáñez es va llicenciar en Ciències Humanes a la Universitat de París i va participar activament en els esdeveniments del Maig del 68 i en els moviments llibertaris de lluita antifranquista. Va tornar a Espanya el 1973, impartint des de llavors classes de psicologia social a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va doctorar en psicologia el 1980 i va ser vicerector des de 1994 fins a 1999. Cofundador de la revista Archipiélago, Gedisa ha publicat les seves obres Contra la dominación (2019), Municiones para disidentes (2001) i Anarquismo no fundacional (2024).
Gennadi Kneper és autor de nombroses publicacions acadèmiques sobre el radicalisme rus i ucraïnès, els moviments nacionals i socials, així com la memòria històrica en els segles XIX i XX, aparegudes en revistes com Ahir i Russian Review. Com a membre del Grup de Recerca en Història Actual (GReHA) de la UAB i del Seminari d’Estudis Eslaus de la UPF, es dedica a estudiar les connexions entre el nacionalisme, el populisme i la cultura política a l’Europa central i oriental. Un altre focus d’atenció de la seva recerca actual se centra en les relacions polítiques, econòmiques i socioculturals entre Rússia i Occident en el context dels conflictes internacionals del passat i el present.
Dolors Marín Silvestre (l’Hospitalet de Llobregat, 1957) és doctora en Història Contemporània. Marín Ha realitzat treballs d’investigació a la Sorbona i ha treballat en mitjans audiovisuals. Els seus estudis s'han centrat en la història de l’anarquisme, la formació de la cultura llibertària, els maquis i les pràctiques feministes. És autora d’Espiritistes i Lliurepensadores: Dones pioneres en la lluita pels drets civils; Anarquistas, un siglo de movimiento libertario en España; Anarquismo: una introducción i Clandestinos. El maquis contra el franquismo. Recentment ha publicat un pròleg en el volum Escrits revolucionaris, un recull d’assajos de la pensadora llibertària Emma Goldman.
*Asignación de asiento por orden de llegada. Número de butacas limitado. Si al llegar no quedan asientos libres, su reserva pasa a ser de pie.