con Antonio J. Rodríguez
“Sense aixecar mai la veu”, va dir Annie Ernaux sobre Els fills adormits (L’Altra Editorial/Libros del Asteroide), “Anthony Passeron trenca el silenci familiar que s’havia imposat sobre la tragèdia i crea un llibre d’un poder tan impactant que persisteix molt més enllà de la lectura. Sublim”.
Quaranta anys després de la mort del seu oncle Désiré, Anthony Passeron decideix indagar en la història familiar, des de l'ascens social dels seus avis, que van obrir una carnisseria durant els anys trenta, fins a l'esquerda que s’obre entre ells i la generació dels seus fills, en concret amb aquest oncle que Passeron pràcticament no va conèixer, un jove hedonista i poc compromès que va contraure la sida als anys vuitanta. Estirant del fil personal, i de la crisi psicològica i emocional que va arrossegar tota la família, l’autor incorpora també, en format de crònica trepidant, el relat de la cursa contrarellotge als hospitals francesos i americans per aturar la pandèmia i trobar una cura per la malaltia.
Guanyadora de diversos premis a França, profundament commovedora i escrita en un estil sobri i addictiu, Els fills adormits retrata la solitud de les famílies, el silenci, la vergonya i la negació davant d’una malaltia nova, desconeguda i terriblement estigmatitzada.
Anthony Passeron (Niça, 1983) és professor de literatura, història i geografia en un institut de formació professional. Els fills adormits és la seva primera novel·la, basada en la història familiar, i li ha valgut diversos premis a França, com ara el Wepler, el Premièr Plume i el dels Lectors de Biblioteques de la ciutat de París.
Antonio J. Rodríguez (Oviedo, 1987) és autor de les novel·les Fresy Cool, Vidas perfectas, i Candidato, totes tres publicades a Literatura Random House. Com assagista i a l’aixopluc d’Anagrama ha publicat La nueva masculinidad de siempre. Rodríguez també va ser editor en cap de digital PlayGround Magazine i editor convidat del segell Caballo de Troya.
*Asignación de asiento por orden de llegada. Número de butacas limitado. Si al llegar no quedan asientos libres, su reserva pasa a ser de pie.
**Este acto cuenta con traducción simultánea del francés al catalán.