con Plàcid Garcia-Planas
Julià Guillamon ha dedicat vint-i-cinc anys a estudiar la vida d’un dels creadors més singulars del segle XX a Catalunya per lliurar-nos El jove Palau i Fabre: Una família de l’Eixample de Barcelona, el somni d’Eivissa i la Guerra Civil (Galaxia Gutenberg).
Poeta, autor teatral, narrador, assagista i una de les màximes autoritats mundials en l’obra de Picasso, Josep Palau i Fabre (1917-2008) i la seva vida, passades pel sedàs de Julià Guillamon, esdevenen una història de novel·la d’aquelles que atrapen.
El jove Palau i Fabre reconstrueix la vida d’una família de l’Eixample, vinculada al món de l’art, el disseny i la decoració, i en descriu el drama: un pare absent i frustrat, una mare dominadora i absorbent, que exerceixen sobre el jove Palau i Fabre influències contradictòries. D’una banda, l’introdueixen en el món de la cultura, li descobreixen la modernitat del disseny racionalista, de la literatura d’avantguarda i dels Ballets Russos. De l’altra, es tornen porucs i conservadors i, en el moment de la guerra civil, es desdiuen de moltes de les idees que havien defensat de joves. Aquí naixerà el drama de Palau i Fabre, poeta rebel, enfrontat al món burgès dels pares. Amb mà mestra, Guillamon reconstrueix l’ambient cultural dels anys de la República quan un Palau i Fabre de divuit anys es dona a conèixer com a poeta i crític. Mai fins ara s’havia escrit un panorama tan informat i tan viu d’aquest moment: els diaris, les tertúlies, l’aparició d’un grup de nous escriptors -entre els quals Palau i Fabre és el més jove-, els corrents i les polèmiques culturals. Els capítols que dedica a la guerra civil ens fan viure des de dins el drama dels emboscats, de la mobilització forçada i dels camps de concentració franquistes.
A El jove Palau i Fabre, Guillamon canvia la perspectiva d’uns anys fonamentals i revela un Palau i Fabre desconegut, precoç i tràgic.
Julià Guillamon (Barcelona, 1962) és crític de literatura catalana de La Vanguardia. Autor dels assaigs Joan Perucho i la literatura fantástica (1989) i La ciutat interrompuda: De la contracultura a la Barcelona postolímpica (2001), el recull d’articles Uh, Gabirú (2008) i el llibre de reportatges El dia revolt: Literatura catalana de l’exili (2008). El 1991 va publicar un llibre de proses d’estètica postindustrial, La fàbrica de fred.
Plàcid Garcia-Planas (Sabadell, 1962) és reporter internacional distingit amb el Memorial Joan XXIII per la Pau per les seves cròniques-denúncia de les fires d'armament. Ha cobert per a La Vanguardia, entre molts altres conflictes, la desintegració de Iugoslàvia i les dues guerres del golf Pèrsic. Entre els seus llibres destaquen Jazz en el despatx de Hitler (Premi Godó de Reporterisme, 2013) i El marqués y la esvástica (2014), escrit amb Rosa S. Rose. És coautor de La capsa vermella: La Guerra Civil fotografiada per Antoni Campañà (2019).
*Asignación de asiento por orden de llegada. Número de butacas limitado. Si al llegar no quedan asientos libres, su reserva pasa a ser de pie.