con Blanca Garcés
Utilitzant una àmplia gamma de punts de referència culturals, inclosa la música rap, per construir el seu relat, Mantenir-se bàrbar (Manifest/Anagrama) obre el camí a una política cultural descolonial i una estètica de la resistència.
«Sento que tinc tantes coses a dir que val més que no sigui gaire cultivat. He de conservar una mena de barbàrie, he de mantenir-me bàrbar», afirma l'escriptor algerià Kateb Yacine. Louisa Yousfi l'entén com una fórmula màgica: tant consigna estètica com faula política, ens permet convocar junts a Chester Himes, James Baldwin, Frantz Fanon, Toni Morrison, o els rapers Booba i PNL, i tota una cohort salvatge a l'assalt de l'Imperi.
Tens a les mans un contundent relat polític i literari sobre els subjectes postcolonials, Yousfi s'apodera del concepte de «barbàrie» per oferir una història d'aquest (re)esdevenir bàrbar per als negres i àrabs de França i la resta d’Europa. Analitza com novel·listes, humoristes, rapers s'han apoderat de l'art no només per denunciar, sinó també per protestar contra l'ordre establert. Així, al llarg dels capítols, l'autora es va interessant per la manera com l'escriptura pot esdevenir un acte de resistència, però també un mitjà per acceptar-se com a «bàrbar». Desafiant la saviesa convencional que postula la integració com un bé sense pal·liatius, mostra com l'assimilació pot equivaldre a la pèrdua de tradicions, religió, llengua i cultura. L’autora mira Occident i els seus defectes morals com si digués: potser jo soc una bàrbara, però qui és el veritable monstre?
Louisa Yousfi va créixer al sud-est de França als anys noranta. Va estudiar literatura en una acadèmia de Lille, filosofia a Niça i finalment periodisme a Bordeus. Va ser una estudiant rigorosa, que va seguir el consell dels seus pares, de classe treballadora i migrants d'Algèria a França, de «centrar-se primer en els estudis i després preocupar-se per la política». Aquest compromís polític es va materialitzar quan es va afiliar al Parti des Indigènes de la République, un moviment antiracista i descolonial les idees del qual han influït decisivament en la seva primera obra publicada, Mantenir-se bàrbar. Darrerament, ha participat en el llibre col·lectiu Contre la littérature politique (La Fabrique, 2024) junt amb Pierre Alferi, Nathalie Quintane, Leslie Kaplan, Tanguy Viel i Antoine Volodine. El 2024 ha guanyat una beca de residència a la Villa Mèdici per escriure la seva primera novel·la.
Blanca Garcés és investigadora sènior de l’àrea de migracions i coordinadora de recerca del CIDOB, on es dedica a l’estudi de les polítiques migratòries i d’asil des d’una perspectiva comparada. Garcés és autora de Markets, citizenship and rights (2012) i Integration, processes and policies in Europe (2014), escrit amb Rinus Penninx. En els últims anys, s’ha dedicat sobretot a l’estudi de les polítiques i discursos polítics sobre l’asil a Europa, amb especial atenció a les polítiques de frontera i els sistemes estatals d’acollida. Des de 2021, coordina un projecte H2020 sobre les causes i conseqüències de les narratives sobre immigració en el context de creixent politització i polarització a Europa. És membre de la xarxa europea IMISCOE i del consell editorial del recent creat Migration Politics Journal.