Què llegeixes?
El caso de la fotografía de espíritus.
Qui n’és l’autor?
Sir Arthur Conan Doyle.
Quina editorial el publica?
Wunderkammer.
De què va?
De misterioses imatges d’esperits projectades al rerefons de fotografies antigues, de clubs anglesos, de societats secretes per a la investigació psíquica i per a l’Estudi d’Imatges Sobrenaturals, de mèdiums, d’un misteri per resoldre i unes quantes reputacions per defensar. De Cercles d’iniciats, de sessions d’espiritisme, d’informes creuats i proves definitives que demostraran a qualsevol lector «de ment oberta» que la fotografia psíquica existeix. A partir d’un fet històric, que va ser la publicació d’un informe contra un Cercle d’iniciats que afirmaven haver fet fotografies on apareixien esperits, Arthur Conan Doyle va reaccionar enfurismat i va publicar una defensa aferrissada dels qui ell considerava mèdiums autèntics amb poders per convocar presències sobre les plaques de fotografia que revelaven dins de les habitacions fosques on ningú (ningú?) no els podia veure.
Com està escrit?
És una obra de fa quasi un segle (1923!), l’estil és a vegades refistolat i pompós, però n’és la gràcia, també. És Conan Doyle! Només per respecte a l’inventor de Sherlock Holmes ja l’hauríem de llegir, però és que la història dels esperits que apareixen a les fotografies de la gent que es feia fer retrats a l’Anglaterra victoriana és apassionant: com es pot explicar que la figura de la teva àvia, o del teu marit mort de fa anys, o del teu pare, surti envoltada d’un halo lluminós just darrere teu en aquell retrat que t’has anat a fer amb les teves millors gales? El llibre aplega tant la resposta de Conan Doyle com un parell d’informes escrits per altres membres de la societat difamada, el Cercle de Crewe, així com un aplec de testimonis més curts que expliquen experiències «reals» amb esperits manifestant-se a les fotografies.
És llarg o curt?
Curt, es pot llegir en dues o tres tandes, no en calen gaires més.
A què s’assembla?
A una novel·la de detectius d’atmosfera gòtica: literatura d’hivern! També a un conjunt d’articles i contra-articles, d’acusacions i respostes, d’informes a favor i en contra d’un tema. A una mena de sub-trama que podríem trobar en una novel·la de Conan Doyle, vaja.
Què és el que més t’ha agradat del llibre?
Els noms de les societats i cercles que existien a Gran Bretanya fa un segle.
A qui li recomanes?
A tothom que estigui interessat en fenòmens para-normals, aparicions i espiritisme, a tothom que cregui en «intel·ligències externes», per dir-ho com Conan Doyle, que es manifesten a vegades entre nosaltres, com en un centelleig.
Defectes, carències
Cap ni un!
Alguna cosa més que haguem de saber?
Que l’editorial que el publica, Wunderkammer, té altres perles com aquesta al seu catàleg, que són aposta segura per a un públic especialitzadíssim, però de l’especialitat que ens agrada: la dels estranys.
