Què llegeixes?
Hamnet.
Qui n’és l’autor?
Maggie O’Farrell.
Quina editorial el publica?
L’Altra Editorial / Libros del Asteroide.
De què va?
De la vida d’una família en ple segle XVI en un poble d’Anglaterra... el que passa és que la família té a veure amb un tal William Shakespeare i el poble és Stratford-upon-Avon, i un dels fills es diu Hamnet (que era equivalent a Hamlet, aleshores) i és clar, resulta que és un llibre que intenta explicar quina pot ser la relació entre el fet que Shakespeare perdés un fill que es deia Hamnet per culpa de la Pesta Negra i, quatre anys després, escrivís l’obra de teatre amb fantasma més famosa de la història.
Com està escrit?
Amb picades d’ullet a Hamlet, és clar! I de manera convencional, però amb un enorme domini de la llengua, dels matisos, del control emocional que necessita una tragèdia com la que explica. Amb capítols alterns que cobreixen dos moments temporals.
És llarg o curt?
Mitjà: 350 pàgines que es llegeixen d’un glop.
A què s’assembla?
Als llibres de Maggie O’Farrell! Els seus lectors habituals hi trobaran els temes de sempre: relacions familiars, sentiment de pèrdua, la presència de la mort en la vida quotidiana...
Què és el que més t’ha agradat del llibre?
L’originalitat del punt de partida, és clar, però sobretot el fet que tota la història pivoti al voltant de la dona de Shakespeare, i no d’ell. El detall finíssim que mai no se’n digui el nom, però que tots sapiguem qui és. La capacitat de provocar sensacions, empatia, mimesi: feia anys que no plorava llegint! La dicotomia de reaccions davant de la mort que planteja: les cures, la depressió, l’enfonsament vital, d’una banda, la creació artística, de l’altra, amb totes les contradiccions i complexitats que representa cadascuna de les opcions.
A qui li recomanes?
A tothom que pugui suportar llegir l’escena de la mort i l’enterrament d’un nen, que no és poca cosa. I a tothom que vulgui llegir una història d’amor entre pares, mares, fills, germans: la vida mateixa.
Defectes, carències
A banda de la tristor infinita en la que es cau llegint-lo, no n’he sabut trobar cap.
Alguna cosa més que haguem de saber?
Que Hamnet ha guanyat el Women’s Prize for Fiction 2020, un guardó prestigiós a Anglaterra. El jurat va assenyalar que el llibre “expresses something profound about the human experience that seems both extraordinarily current and at the same time, enduring.”
