«Tenia un amant i m’ha deixat. Em sento lletja i vella. Em cauen els cabells, tinc arrugues. Ja no tinc la cara pàl·lida, ara la tinc groga. «La meva pal·lidesa esplèndida» ja no hi és.
De vegades penso que no et veuré mai més, i me n’alegro, perquè ara no vull que em vegis. Però al mateix temps em sembla que tu ets l’única persona al món amb qui potser podria estar sense esforçar-m’hi gaire.
La teva novel·la m’ha agradat, tal com t’he dit. Em sembla que està ben escrita. Però no l’he llegida bé, perquè llegint-la pensava en mi. No m’he saltat res, ni tan sols les descripcions, però si vols que et digui la veritat llegia amb els ulls i tot sovint tenia altres coses al cap. De descripcions potser n’hi ha massa, i jo no suporto les descripcions a les novel·les. Em sembla que de vegades t’emboliques molt per no acabar de dir res. Aquell que sent el gust d’una cosa, l’olor d’una altra, va cap aquí i cap allà, però no troba ningú i no li passa mai res, fins al final, que s’arma tot aquell merder. I aleshores s’acaba i et quedes amb una gran confusió mental. Aquell merder arriba una mica tard. Però jo ara mateix no et sé jutjar, i si fossis Thomas Mann em sembla que ni me n’adonaria.
Records,
Lucrezia»
natalia ginzburg
club editor, 2017
traducció: meritxell cucurella-jorba