TROBADA
El poeta Arnau Pons ha aplegat en un sol volum la seva obra crítica, un seguit de textos esmolats com un ganivet sobre referents moderns i contemporanis de la cultura catalana com Joan Maragall, Àngel Guimerà, Miquel Bauçà o Maria-Mercè Marçal. Per parlar-ne i tenir un debat sobre la llibertat de la crítica conversarà amb Manel Ollé, un altre poeta i crític literari, últim Premi Gabriel Ferrater de Poesia i membre del Jurat del Premi Finestres de Narrativa en català; i la
escriptora i crítica literària Marina Espasa.
Arnau Pons
Poeta, traductor i assagista, va néixer a Felanitx (Mallorca) el 1965. Paral·lelament a una obra poètica important, Pons ha anat desenvolupant una tasca de traducció ingent, sobretot del poeta alemany Paul Celan, i una carrera d’assagista molt particular, amb assajos sobre poetes en diverses llengües, així com sobre autors catalans, com ara Espriu, Marçal, Bauçà o Guimerà, com els que s’apleguen a Amb aquestes mans (Edicions Poncianes, 2021). Les seves reflexions sobre traducció es poden trobar a La traducció, la vida (Editorial Afers, 2020). Ha publicat en francès assajos sobre Bachmann i Celan en volums col·lectius en homenatge a Jean Bollack, a més d’un altre sobre Jacques Dupin a la revista Europe. És també editor en català d’autors contemporanis com Idith Zertal.
Manel Ollé
Manel Ollé (Barcelona, 1962) és professor al departament d’Humanitats de la UPF i d'escriptura literària a l'Escola Bloom. Ha publicat els llibres de poesia De bandera Liberiana (Columna, 1994), Mirall negre (Proa, 2002) i Bratislava o Bucarest (Edicions 62, 2014), així com l’antologia Combats singulars: antologia del conte català contemporani (Quaderns Crema, 2007). Escriu crítica literària en diferents mitjans com L’Avenç o La lectora. Ha traduït del francès L’obra mestra desconeguda, d’Honoré de Balzac, (Quaderns Crema, 1997), i del xinès El sentit de la literatura, de Gao Xingjian (Empúries, 2004), Contes estranys del pavelló dels lleures, de Pu Songling (Quaderns Crema, 2001), i Pedra i pinzell. Antologia de la poesia clàssica xinesa (Alpha, 2012). Ha publicat també assajos com La empresa de China: de la Armada Invencible al Galeón de Manila (Acantilado, 2003) o Made in China (Destino, 2006).
Marina Espasa
Ha publicat dues novel·les, La dona que es va perdre (2012) i El dia del cérvol (2016), però abans havia estat moltes altres coses: filòloga romànica, agent d’artistes de carrer, guionista de televisió i d’exposicions, reportera, recomanadora i presentadora de programes de llibres a la televisió i a la ràdio, traductora, columnista i professora d’escriptura. Des de 2009, escriu crítica literària al diari Ara i ha traduït al català obres de Maggie Nelson, Virginie Despentes, H. D. Thoreau, Judith Butler o Rebecca Solnit. Va ser especialment feliç treballant als programes de llibres de televisió Saló de lectura (BTV, 2002-2006) i L’hora del lector (Canal 33, 2007-2011). Entre 2016 i 2019, ha estat comissària del programa «Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO» de l'Ajuntament de Barcelona, des d’on ha planificat (quan ha pogut) polítiques públiques de foment de la lectura, difusió del patrimoni literari i dinamització del sector professional del llibre a la ciutat.