amb Gemma Ruiz
Una ombra blanca (Edicions 62) és una història de culpa i redempció que entrellaça amb mestria diferents veus del present i del passat. La seva autora, Carme Riera, visitarà Llibreria Finestres per presentar-nos-la acompanyada de l’escriptora Gemma Ruiz.
Hi ha vida després de la mort? El doctor Ripper, que atén la soprano Barbara Simpson en patir un infart, creu que sí. Mentre els metges la consideraven clínicament morta, la cantant ha experimentat una sensació de plenitud i benestar envoltada d’una claror serena. És això el que ens espera després?
Si Barbara ha retornat a la vida, com, pel que sembla, ha succeït en altres casos, és perquè té pendent aclarir uns fets del passat i resoldre un misteri. Per això cal que es capbussi en la seva infantesa. Primer, a la seva Savannah natal, al sud dels Estats Units, en l’època de la segregació racial, i més endavant a Mallorca, on arriba amb el pare, músic de jazz, i s’allotja en un poble a la falda de la muntanya del Teix, sota la protecció màgica de la Deessa Blanca.
Una ombra blanca és una novel·la, a cavall dels anys seixanta del segle XX i els temps actuals, que conté múltiples històries i que en el curs del relat va encaixant les diferents peces que ens permetran, finalment, descobrir el secret de Barbara Simpson.
Carme Riera (Palma, 1948) es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora. D’entre les seves novel·les, destaquen Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d’Or i premi Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l’any 2000), Cap al cel obert (2000, Premi de la Crítica Serra d’Or), La meitat de l’ànima (2003, Premi Sant Jordi), L’estiu de l’anglès (2006), Natura quasi morta (2011), Temps d’innocència (2013), Les darreres paraules (Premi BBVA Sant Joan 2016), de la qual s’ha fet una adaptació teatral i una òpera, o Venjaré la teva mort (2018); i com a assagista, La Escuela de Barcelona (1988) o Carmen Balcells, traficant de paraules (2022). Ha escrit també els contes Epitel·lis tendríssims (1981) i Contra l'amor en companyia (1981), el diari de maternitat Temps d’una espera (1998) i els relats La veu de la sirena (2015) i La pau dels somnis feliços (2022).
Gemma Ruiz (Sabadell, 1975) és periodista i escriptora. Des dels vint-i-un anys treballa als Serveis Informatius de Televisió de Catalunya, pràcticament sempre com a cronista cultural dels Telenotícies i ara com a redactora en cap. El 2016 va publicar Argelagues, que va esdevenir un fenomen literari. Quatre anys més tard, la novel·la Ca la Wenling va consolidar-la entre els lectors. Amb Les nostres mares ha rebut el 62è premi Sant Jordi de novel·la. La seva obra ha estat traduïda a l'anglès, el castellà, el francès i l'italià.
*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.