Trobada amb Jordi Nopca, Jordi Puntí i Dolors Udina
Cynthia Ozick (Nova York, 1928) és, potser, l’autora nord-americana viva més important. Si no té l’anomenada de col·legues com Philip Roth, Cormac McCarthy o Don DeLillo és, segurament, perquè sempre ha estat més discreta que ells. O perquè se l’havia traduïda poc, sobretot al català, llengua en la qual només en podíem llegir fins ara el relat magistral El xal (Viena Edicions). Gràcies a l’editorial Labreu, tenim un recull de contes, Antiguitats, que tan de bo sigui només el primer de molts llibres seus en català. Ozick és, a més, una mestra de la teoria literària, i una novel·lista de primer ordre: brillant, incisiva, irònica, imaginativa. Quan mori sense el Nobel, passarà a formar part dels escriptors genials ignorats per l’Acadèmia sueca.
Per celebrar la publicació d’Antiguitats, comptarem amb els escriptors i periodistes Jordi Nopca i Jordi Puntí, i amb la traductora Dolors Udina.
Jordi Nopca (Barcelona, 1983) és l’autor del pròleg de l’edició d’Antiguitats que publica Labreu Edicions. Escriptor i periodista, ha publicat El talent (Labreu Edicions, 2012), el recull de contes Puja a casa (Premi Documenta 2014) i la novel·la La teva ombra (Premi Proa, 2019), a més de diversos contes en antologies. Coordina el suplement literari AraLlegim del diari ARA.
Jordi Puntí (Manlleu, 1969) va debutar com a narrador amb el recull de contes Pell d’armadillo (Proa, 1998), gènere que també va conrear amb el seu segon llibre, Animals tristos (Empúries, 2002). El 2010 va publicar la seva primera novel·la, Maletes perdudes (Empúries), mereixedora dels premis Llibreter, Nacional de la Crítica, Amat-Piniella i Lletra d’Or, i traduïda a setze llengües. Amb Els castellans (L’Avenç, 2011) va endinsar-se en l’àmbit de la narrativa autobiogràfica i, gairebé vint anys després del seu debut, va tornar als contes amb Això no és Amèrica (Empúries i Anagrama, 2017). El 2018 va publicar Tot Messi (Empúries i Anagrama, 2018). Col·labora regularment a L’Avenç i El Periódico.
Dolors Udina és traductora i professora de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB del 1998 al 2018. Ha traduït de l’anglès més de dos-cents títols d’autors com Virginia Woolf, Jeanette Winterson, J. M. Coetzee, Alice Munro o Ali Smith. Entre les seves traduccions destaca La senyora Dalloway (La Magrana, 2013) de Virginia Woolf, obra amb la qual va guanyar, el 2014, el Premi de la Crítica Serra d’Or, i Els dimonis de Loudun (Adesiara, 2017) d’Aldous Huxley, Premi Ciutat de Barcelona 2017. El 2018 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement per la seva intensa tasca en l’àmbit de la traducció, i el 2019 va rebre el Premio Nacional a la Obra de un Traductor concedit pel Ministerio de Cultura.
*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.