TREBALLA AMB NOSALTRES

Cicle conduït per Antonio Lozano

Dates: 30 de gener; 6 de març; 3 d'abril; 8 de maig; 5 de juny

La història oficial de David Foster Wallace era la d'un geni dotat d'una capacitat retòrica a anys llum de la dels seus coetanis, cosa que el convertia en un objecte de culte, especialment entre els joves, per posseir un cervell privilegiat que es manifestava en una prosa endimoniadament retorçada i perspicaç. La història secreta de David Foster Wallace era la d’un depressiu crònic des dels seus anys universitaris, necessitat de medicació per continuar amb vida, a qui li preocupava enormement caure en l'autoindulgència derivada de practicar un estil d'avantguarda que, enfrontat al perill de derivar cap a l’exhibicionisme i la posada en escena, conduís el lector a perdre de vista els seus objectius principals com a escriptor: “la ficció tracta de què suposa ser un maleït ésser humà (…) i hauria d’ajudar-nos a sentir-nos menys sols amb nosaltres mateixos.”

Aquest curs pretén analitzar i debatre sobre un dels majors gegants de les lletres americanes recents, posseïdor d’un estil únic i enlluernador, a través d’una gran varietat de fonts textuals, tant pròpies com alienes (amb l’excepció, això sí, de La broma infinita, un catxalot que va merèixer un curs propi). Al meravellament constant generat per la seva mirada i la seva prosa s’afegirà la possibilitat d’abordar un gran nombre de temes, com les problemàtiques lligades a la genialitat i la depressió, el delicat tractament dels textos inèdits o els perills derivats de la reducció d’un escriptor i una obra molt complexes a uns pocs clixés.

Primera sessió

Per contextualitzar la figura i obra de l'autor, començarem amb la biografia que li va dedicar D.T. Max, el reputat periodista d’investigació de la revista The New Yorker. A més de conèixer la seva complexa i, finalment, tràgica trajectòria vital, metodologia de treball i inspiració pels seus llibres, ens il·luminarà sobre qüestions com la tradició literària en què s’emmarcava, quina visió única va aportar a les lletres americanes o la filtració d’elements autobiogràfics a les seves ficcions.

D’altra banda, analitzarem la seva primera novel·la, L'escombra del sistema, on l'autor va jugar amb elements postmoderns i que és el títol probablement més divertit i esbojarrat de la seva bibliografia, el qual establiria les bases d’alguns dels seus interessos temàtics i piruetes estilístiques que la definirien.

Bibliografia:

Todas las historias de amor son historias de fantasmas. D.T. Max. (Debate)

La escoba del sistema (Pálido Fuego)

L'escombra del sistema (Periscopi)

Segona sessió

Torn de la narrativa curta de Foster Wallace. Debatrem al voltant d'una selecció de relats extrets dels tres llibres que els van recollir -La niña del pelo raro, Entrevistas breves con hombres repulsivos, Extinción -, en què l'autor va abordar alguns dels temes més espinosos i controvertits de la seva carrera, alhora que va explorar alguns dels seus dimonis interiors, des de la seva conflictiva relació amb les dones fins a la depressió.

Bibliografia:

La niña del pelo raro (Random House)

Entrevistas breves con hombres repulsivos (Random House)

Extinción (Random House)

Tercera sessió

Molts dels lectors de Foster Wallace senten predilecció pels assajos i reportatges que va publicar en diversos mitjans al llarg dels anys. Tot i que l'autor sempre els va considerar peces menors, són prodigis d'idees, agudesa, detallisme, anàlisi, connexions i humor. Comentarem peces ja clàssiques com Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer, Hablemos de langostas o Federer, en cuerpo y en lo otro, que van donar títol a les tres recopilacions de peces de no-ficció sobre les quals treballarem.

Bibliografia:

He ballat (breument) la conga (Periscopi)

Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer (Random House)

Hablemos de langostas (Random House)

El tenis como experiencia religiosa (Random House)

Quarta sessió

Amb la seva mort, l'escriptor va deixar incompleta El Rey Pálido, una novel·la en la qual feia molts anys que treballava i amb la qual s'havia imposat un desafiament majúscul: tractar literàriament el tedi suprem a través de la figura d'un inspector d'Hisenda. Construïda pel seu editor a partir de molts fils, és un testament extraordinari malgrat la polèmica generada per aquells que van criticar-ne la provisionalitat i manca d'estructura, cosa que ens permetrà debatre sobre el sensible tema de què fer amb els inèdits.

D'altra banda, fins i tot aquells que no coneguin res de l'autor probablement hauran llegit o escoltat L'aigua és això, la conferència que va impartir a la cerimònia de graduació de la Universitat de Kenyon el 2005. Al·legat a favor de prestar atenció i desenvolupar l'empatia, la seva circulació massiva també ha generat irritació entre els seus seguidors més acèrrims, que han condemnat la seva lectura com a autoajuda. Però com es relaciona amb algunes de les principals idees que va transmetre al llarg de la seva obra?

Bibliografia:

El Rey Pálido (Random House)

Esto es agua (Random House)

L'aigua és això (Periscopi)

Cinquena sessió

Tanquem el curs aturant-nos en el David Foster Wallace fora dels seus llibres. Tot i que no li agradava en absolut parlar amb la premsa, va deixar algunes entrevistes memorables en les quals va disseccionar profundament la societat, la cultura i la literatura americanes, alhora que va oferir algunes claus interpretatives sobre la seva obra. Un altre valuós testimoni per conèixer-lo més íntimament va quedar recollit Tot i que per descomptat acabes sent tu mateix, transcripció de les cintes que va gravar el periodista David Lipsky, de la revista Rolling Stone, durant els cinc dies de març de 1996 en què va acompanyar l'autor durant els compassos finals de la gira promocional de La broma infinita.

A aquestes fonts afegirem el commovedor retrat que li va dedicar Jonathan Franzen -gran rival literari i, malgrat això, amic íntim- a Más afuera, la pel·lícula controvertida The End of the Tour, basada en la citada crònica de David Lipsky, o la seva aparició en un episodi dels Simpsons que va prendre com a base el reportatge Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer.

Bibliografia

Conversaciones con David Foster Wallace. Edición a cargo de Stephen J. Burn. (Pálido Fuego)

Aunque por supuesto terminas siendo tú mismo. David Lipsky (Pálido Fuego)

Más afuera. Jonathan Franzen (Salamandra)

Antonio Lozano (Barcelona, 1974) és llicenciat en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i va cursar un doctorat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. Després de realitzar una beca a la revista Quimera entre 1995 i 1997, va exercir com a responsable de seccions de la revista Qué Leer entre 1997 i 2008, mitjà pel qual va continuar escrivint fins al 2014. Lozano col·labora a Librújula, el suplement Cultura/s i el Magazine del diari La Vanguardia, així com al suplement Quadern del diari El País. Va ser coautor del llibre Seix Barral: Nuestra historia (1911-2011) i de la trilogia juvenil Terror en la red. També és autor de l'assaig Lo leo muy negro: Travesías por crímenes reales e imaginarios (Destino) i de set llibres infantils. Ha exercit de traductor i actualment coordina el club de lectura del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el de la Biblioteca Agustí Centelles de la mateixa ciutat. Des de maig de 2018 dirigeix la col·lecció Serie Negra del segell RBA i el 2021 va comissariar el festival La Noche Más Negra.

*El cicle es farà en castellà.