amb Roger Bernat
A Gossos dempeus (Club Editor) no hi ha nostàlgia del paradís olímpic, sinó el lladruc dels fills bords de la ciutat global. No n’esperen res i per això somien que la cremen, sarnosos de ràbia, gossos dempeus —igual que tu.
Si et comença a picar entre els dits, sisplau, no t’espantis. Els personatges de Gossos dempeus són la sarna del lloc que habiten: ocupen les extremitats del seu cos a través dels túnels del metro. Caminen per carrerons estrets, on les escletxes de cel són esgarrinxades. Però no deixis de gratar-te, lector, semblant meu. I sigues benvingut a Sarnalona.
Arribes en el moment just: l’Altort ha tornat a la ciutat. Tots el busquem. El Cèsar, que desperta de la seva letargia de dramaturg amb ínfules i s’aventura als ravals. Tres matrioixques russes, la Maixa, l’Olga i la Irene, gargotejant versos a les parets dels bars de mala mort, en places antigues rebentades de guiris. I una taxidermista que investiga la mort truculenta de la seva germana. ¿Arribaràs fins al final d’aquesta recerca visceral al fons de la nit? ¿Aguantaràs que aquesta obra de teatre gore es torni real?
La picor, que et fa sang i tot de tan que et rasques, te la provoca algú que no es queixa per ser la primera generació que viu pitjor que la dels seus pares.
Eduard Olesti (Barcelona, 1995) ha publicat els llibres de poemes Sarcop i Un cowboy crepuscular. Ha treballat en teatre —com a dramaturg i director— i en altres àmbits de l’art i la cultura. Gossos dempeus és la seva primera novel·la.
Roger Bernat (Barcelona, 1968) estudia Direcció i Dramatúrgia a l'Institut del Teatre, on es gradua amb el Premi Extraordinari 1996. Ha dirigit i creat projectes teatrals com 10.000 Kg (Premi Especial de la Crítica 96/97); Confort Domèstic (Premi de la Crítica al Text Dramàtic 97/98), Àlbum, Trilogia 70, Bones Intencions, el cicle Bona Gent, LA LA LA LA LA, Amnèsia de Fuga o Tot és perfecte. També ha realitzat projectes de video com Polar o Vero.
*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.
Crèdit foto: Lluís Tudela