amb Teresa Ibars i Jaume Belló
Un dels grans clàssics catalans del segle XX torna a les llibreries gràcies a la reedició que en fa Club Editor. A ritme de dos títols cada any, l’editorial vol recuperar-ne l’obra completa, perquè Jesús Moncada és més que l’autor de Camí de sirga, que ja és dir molt. La reedició comença amb la novel·la quasi post-moderna La galeria de les estàtues, on el retrat d’uns fets de sang de la Catalunya carlista engega una màquina perfecta i sofisticadíssima d’explicar una història a través de mil i un prismes, i amb els contes, tan vius i mordaços, d’Històries de la mà Esquerra (prologats per Pere Calders!). Llegir-ne els contes en veu alta potser és de les millors coses que podem fer per acostar-nos-hi el més possible.
Jesús Moncada (Mequinensa, Baix Cinca, 1 de desembre de 1941 — Barcelona, 13 de juny de 2005) Escriptor i pintor. Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament, però se’n va anar a Barcelona per dedicar-se a la literatura i a la pintura. Entrà a treballar a l’antiga editorial Montaner i Simón, d’ajudant de Pere Calders. Publicà els volums de narracions Històries de la mà esquerra, premi Joan Santamaria 1971, i El cafè de la granota (1985) on començava a recrear, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de l’antiga Mequinensa, temàtica amb la qual construí un món propi que es reflecteix en les seves obres més ambicioses, les novel·les Camí de sirga (1988, premi Joan Crexells del 1988 i, el 1989, de la Crítica Serra d’Or i de la Crítica), La galeria de les estàtues (1991), Estremida memòria (1997, premi Joan Crexells i, el 1998, premi Crítica Serra d’Or), i les narracions Calaveres atònites (1999). El 2003 publicà les proses Cabòries estivals. Rebé també la Creu de Sant Jordi (2001), i els premis de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2001) i de les Lletres Aragoneses (2004).
*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.