TROBADA AMB MARINA ESPASA
L’acte comptarà amb traducció simultània rus-català
Un autor rus viu, per canviar! Ja ens va meravellar amb El crit de l’ocell domèstic (Club Editor, 2014) i ara torna amb uns relats, Pedra, paper, estisora / Piedra, papel, tijera (Club Editor / Libros del Asteroide) que són una descripció minuciosa i plena de vida de persones normals i corrents vistes a través de la lupa d’un cardiòleg. Escriptors russos que són metges, això ja ho hem llegit i sabem el bon resultat que dóna. Com diu Svetlana Aleksiévitx: «hoy su prosa es como un diagnóstico. Un diagnóstico preciso e implacable de la vida rusa».
Maksim Óssipov (Moscou, 1963), escriptor i metge, va estudiar a Moscou i es va especialitzar en cardiologia. Als anys noranta va treballar als Estats Units i va fundar a Rússia una editorial de llibres mèdics. També va editar llibres de teologia i música. El 2007 publica a la revista Znàmia la seva primera prosa, “Sobre el pare Ilià”, unes notes autobiogràfiques. El 2009 surt el primer recull de contes i assagística, No ens podem queixar, seguit per El crit de l’ocell domèstic (Club Editor, 2016) i Pedra, paper, estisores. A més de relats, Óssipov ha escrit peces dramàtiques que s’han representat en diversos teatres de Rússia. Actualment viu i treballa entre Moscou i Tarussa.
Pedra, paper, estisora / Piedra, papel, tijera
“En la fondària de la consciència del poble ara només hi creuen els que venen de vacances, la gent del lloc mira la tele. No perquè estiguin esgotats, no perquè tinguem una vida tan i tan dura, que al final no passem gana, sinó per emplenar el forat, per fer alguna cosa.”
Rússia, segle XXI: els personatges d’aquests contes hi viuen i saben que no hi ha sortida, que la vida passarà allà, en aquell país que practica el més lamentable dels cultes, el banditisme erigit en virtut. Són espectadors atrapats en la història. Però ningú no els privarà de tenir vida moral, ni sentit estètic, ni fantasia. ¿Què pensen, què somien els humans quan ja no hi ha res a fer?”
Pedra, paper, estisores s’ha traduït a dotze llengües i ha consagrat Óssipov com un dels autors de més tremp literari i polític de les lletres russes contemporànies.