amb Álvaro Colomer
Desertar (Empúries/Random House) és un prodigi sobre guerra, amor i engany, on, segons La Vie, «Mathias Enard no té por de ser ambiciós, i fa que entri en ressonància l'aparent senzillesa bíblica i brutal de la història del desertor amb la sofisticació intel·lectual».
En algun lloc d’un paisatge mediterrani, familiar i alhora indeterminat, als marges d’un camp de batalla, un soldat intenta fugir de la seva pròpia violència, fins que troba una noia en un poble abandonat, amagada de tothom. L’11 de setembre de 2001, al riu Havel, prop de Berlín, a bord d’un paquebot, un congrés científic recorda la figura de Paul Heudeber, genial matemàtic de l’Alemanya de l’Est, fugitiu de Buchenwald, que es va mantenir fidel al seu costat del mur de Berlín tot i l’esfondrament de la utopia comunista.
La tensió que sorgeix de l’entrecreuament d’aquestes dues històries —essencial i despullada, l’una, tota sofisticació i exuberància, l’altra, si bé unides totes dues per una llengua enlluernadora— fa emergir tot el que hi ha en joc, tant en l’amor com en la política, entre el compromís i la traïció, entre la fidelitat i la lucidesa, entre l’esperança i la supervivència. «El talent, la intel·ligència i l'originalitat que distingeixen aquesta novel·la», ha escrit Josianne Létourneau a France Inter sobre aquest Desertar, «són un bon reflex del que pot ser la riquesa de la literatura».
Mathias Enard (Niort, 1972) va estudiar l’àrab i el persa i va passar llargues estades a l’Orient Mitjà. Actualment, viu a Barcelona, on es va instal·lar l’any 2000. En català, s’han publicat El tret perfecte (Premi Cinc Continents de la francophonie i Premi Edmée-de-La- Rochefoucauld), Remuntar l’Orinoco, Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants (Premi Goncourt dels estudiants, Premi del Llibre de Poitou- Charentes), L’alcohol i la nostàlgia i Carrer Robadors. La seva novel·la Zona (Premi Décembre, Premi Livre Inter) va representar la consagració internacional de l’autor. Amb Brúixola, també aclamada per la crítica, va guanyar l’any 2015 el Goncourt, el premi més prestigiós de les lletres franceses. El 2020 va publicar la majestuosa El Banquet anual de la Confraria d’Enterramorts. Tots ells han estat publicats en català per Grup 62 i en castellà per Random House.
Amb la seva primera obra, La calle de los suicidios (Círculo de Lectores, 2000), Álvaro Colomer (Barcelona, 1973) va iniciar una trilogia sobre la mort urbana formada per dues novel·les més: Mimodrama de una ciudad muerta (Siruela, 2004) i Los bosques de Upsala (Alfaguara, 2009). Los bosques de Upsala va ser adaptada al còmic per Francisco Sánchez i Guillermo Capacés (Edicions de Ponent, 2015). Colomer també ha publicat les obres de no-ficció Se alquila una mujer (MR, 2002) i Guardianes de la memoria (MR, 2008), llibre de viatges que li va merèixer l'International Award for Excellence in Journalism.
*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.