TREBALLA AMB NOSALTRES

amb Toni Clapés

Yo no quería ser Miqui Puig (Magazzini Salani) és, en paraules del prologuista d’aquestes memòries, Kiko Amat, «un dels grans llibres sobre la fama. Poques obres han donat una idea més precisa, i terrible, del que la notorietat sobtada pot fer-li a algú».

«Yo no quería perder la cabeza por amor; y lo hice varias veces. Yo quería tener una casa en Las Landas; y vivo de alquiler. Yo imaginaba canciones con arreglos perfectos y creé Los Sencillos. Grabamos Bonito es. Fue un gran hit. Todavía hoy se baila. Yo canté con Jeanette. Yo no quería que me llamarais gordo. Yo no quería salir en televisión; y lo hice. Se me daba bien; pero me gusta más la radio. Desperté en sofás ajenos, de los que algunos amigos no despertaron jamás. Bebí y esnifé sobre mesas de cristal, pero también puse la banda sonora a unas cuantas vidas. Yo no quería tener miedo. Yo solo quería bailar hasta morir. Perdí amantes y gafas y aviones. Gané favoritas y discos; también fracasos. Me dijeron que no era lo suficientemente indie para ellos. Y ahora tienen una paga del partido. Yo no quería ser Miqui Puig; pero lo fui. Lo soy. Aunque a veces duela». 

Miqui Puig (L’Ametlla del Vallès, 1968) és cantant, productor, radiofonista i punxadiscos. Ha gravat discos, imaginat programes de ràdio i creat cançons pop inesborrables. Va gravar amb Los Sencillos i ara ho fa en solitari. Els seus balls populars han animat festivals, sales i guinguetes de platja. També ha fet televisió en diferents èpoques i formats. Debuta amb el llibre Yo no quería ser Miqui Puig, basat en els seus diaris personals. Sol passejar cada matí amb la seva gossa Pancho per La Garriga. Actualment dirigeix i realitza el programa diari de música de ball Pista de Fusta a iCAT, de 3CatCultura, i el laboratori de cançons LAVLAB al costat de Raúl Juan.

Toni Clapés (Barcelona, 1967) ha treballat a les emissores Cope Ibiza, Cadena Dial o Cadena SER. El 1997 va començar a dirigir i presentar Versió original, iniciat a Catalunya Ràdio, emès des del 2005 per RAC1 amb el nom de Versió RAC1. També ha treballat a televisió en programes d’Andreu Buenafuente (Sense títol), de Miquel Calçada (Persones humanes, Solvència contrastada) i Xavier Sardà (Tot per l’audiència, Crónicas marcianas). Va conduir i dirigir Efectes secundaris (1997-98, TV3) i Dilluns Clapés (2005-06, 8TV). El 2013 va rebre el Premi Nacional de Comunicació i el 2014 el premi Ondas per la seva trajectòria.

*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.