amb Fina Birulés, Maria Isern i Bàrbara Ramajo
Les guerrilleres (Manifest) és la primera gran epopeia feminista. Per celebrar-ne la traducció al català, rebrem Fina Birulés, Maria Isern i Bárbara Ramajo per parlar-nos de desig, narratives lesbianes i representacions corporals subversives en l’obra de Monique Wittig.
«Si em preguntessin com descriure Les guerrilleres», va escriure Monique Wittig «diria que és un poema èpic, que és un collage, que no té més gènere que el moviment èpic donat pel ritme, l'acció i els personatges». Amb una escriptura radical, Les guerrilleres ens ofereix un himne a les dones i alhora una dura critica a l'hegemonia masculina.
A través d'una estructura circular tancada, Les guerrilleres ens porta a una ginecotopia, una utopia on la societat s'allibera de les etiquetes de gènere, permetent que la veritable personalitat de les persones emergeixi sense opressions. Escrit el 1969 arriba per primer cop en català una de les obres narratives més rellevants del feminisme de tots els temps.
Monique Wittig (Dannemarie, 1935-2003) va ser novel·lista i teòrica feminista que, amb la seva obra, marcà profundament tant el moviment feminista com les teories de gènere. Cofundadora del Mouvement de libération des femmes (MLF) va ser una important teòrica del feminisme materialista que va aportar en diversos textos i llibres com La Pensée straight (1992) o Le Corps lesbien (1973). Va publicar la seva primera novel·la, L'opoponax, l'any 1964, i amb Les guerrilleres (1969) Wittig va esdevenir un referent del lesbianisme polític.
Fina Birulés (Girona, 1956) és professora de Filosofia Contemporània a la Universitat Barcelona (1979–2020). Les seves línies de recerca s’articulen entorn de dos nuclis: d’una banda, la subjectivitat política, la història i l’acció i, de l’altra, la teoria feminista i la producció filosòfica femenina, amb una atenció especial a l’obra de Hannah Arendt, a qui ha dedicat fins a quatre llibres, entre els quals destaquen molt especialment Hannah Arendt: Llibertat, política i totalitarisme (Gedisa, 2019) i Hannah Arendt: el món en joc (Arcàdia, 2023).
Bárbara Ramajo (Barcelona, 1964) forma part de Bollos en Teoria, espai de debat lesbianofeminista de Ca la Dona. Doctora en Gènere, Diferència i Alteritat per la Universitat de Barcelona amb la tesi que va ser publicada com El fantasma lesbiano (Bellaterra Edicions, 2023), Ramajo ha format part de grups com «Eix Violeta o QueroSeno, Cultures i Identitats Lesbianes. O no?». Amb una llarga trajectòria en l’activisme lesbofeminista, també és autora la novel·la Les primeres vegades no son las únicas (Tagus, 2018).
Maria Isern Ordeig (Vic, 1994) és doctora en Estudis de gènere i Literatura comparada per les universitats de Barcelona i Paris 8-Vincennes—Saint Denis. La seva tesi investiga la interacció entre els orificis i la visió en la percepció i construcció del cos en literatura, cinema i novel·la gràfica contemporània. També és autora dels llibres de poesia Sostre de carn (Premi Francesc Garriga 2017, La Breu, AdiA, Cafè Central, Edicions del Buc) i Rusc (La Breu, 2023), i del vídeo-assaig Del peix, l'espina, estrenat al Bòlit de Girona el 2023.
*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.