amb Miriam Cano, Marta Pera i Elisenda Julibert
La publicació de Cartes a la meva mare/Cartas a mi madre (Periscopi/Random House) de Sylvia Plath és l’ocasió perfecta per celebrar l’obra d’aquesta poeta i narradora que encara captiva i fascina lectors arreu del món, seixanta anys després de la seva mort el 1963. Autora de poemaris que han marcat la poesia nord-americana i, per extensió, la del món occidental, com Ariel, El Colós, Lady Lazarus o Arbres d’hivern, i d’una de les novel·les més difícils d’oblidar si es llegeix en el moment adequat, La campana de vidre, Plath escrivia diaris i cartes sense parar. La publicació de totes les cartes dirigides a la mare, escrites entre 1950 i 1963, fins ben poc abans del suïcidi al qual es va veure abocada, ens obren una nova finestra a través de la qual estudiar una ànima sensible i travessada per les tensions de ser dona, creadora i mare de família.
Sylvia Plath (Boston, 1932-1963) va començar a portar un diari als onze anys; va publicar el seu primer poema en una revista, la Christian Science Monitor, en acabar l’institut. Es va llicenciar amb honors a l’Smith College el 1955, després de superar un intent de sucïidi, i va obtunir una beca Fulbright per estudiar a Cambridge. Allà va conèixer en una festa al poeta Ted Hugues, amb qui es va casar el 1956, sis mesos després. Va tornar a Estats Units el 1957, on va estudiar amb Robert Lowell, i el 1960 va publicar el seu primer volum de poesia, The Colossus. De tornada a Anglaterra, en una nova depressió, va escriure Ariel (1962), i la seva única novel·la, de fons autobiogràfic, La campana de vidre (1963). Separada del marit, es va suicidar el 1963. Després de la seva mort, Ted Hughes va reunir els seus inèdits i va publicar tres volums de poesia més; els Collected Poems van rebre el Premi Pulitzer a títul pòstum el 1982.
Marta Pera Cucurell va néixer a Mataró i es dedica professionalment a la traducció literària. Ha traduït al català més d’un centenar d’obres de narrativa i poesia, a més de documentals, sèries i pel·lícules per a la televisió i el cinema. Entre els autors que ha traduït hi ha Virginia Woolf, Katherine Mansfield, Sylvia Plath, Emily Brontë, Doris Lessing, Margaret Atwood, Daphne du Maurier, Henry James, Joseph Conrad, William Faulkner, Vladimir Nabokov, Harold Pinter, John Irving, John Berger, Kent Haruf, Robert Musil, Franz Kafka o Peter Handke.
Miriam Cano és professora de l’Escola Bloom, on imparteix seminaris de lectura i creació poètica, i col·labora amb diversos mitjans culturals catalans com a articulista i periodista literària. Dins la seva trajectòria com a escriptora destaquen diversos poemaris, com Buntsandstein (Viena, 2013), guanyador del premi Martí Dot 2012, Ancoratge (Terrícola, 2016) i Vermell de Rússia (LaBreu Edicions, 2020). També és autora del conte «La Comuna de París», dins el volum Cremen Cels (LaBreu Edicions, 2017), escrit conjuntament amb Martí Sales i Antònia Vicens. Com a traductora ha portat al català obres d’Emily Dickinson, Albert Camus, Sandra Cisneros, Maggie Nelson, Sylvia Plath, Lauren Groff, Martha Nussbaum, Joana Russ i John Ashbery. També és coeditora de la revista de creació Carn de Cap.
Elisenda Julibert (Barcelona, 1974) va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona. Des de fa més de dues dècades que treballa en editorials. Ha traduït del francès a Georges Sand, Guy de Maupassant, Marcel Proust, Albert Camus i a Claude Lévi-Strauss, i de l’anglès a Sylvia Plath, Zygmunt Bauman o Simon Critchley. Actualment és editora de taula, esporàdicament tradueix o escriu a la revista CTXT i acaba de publicar Hombres fatales. Metamorfosis del deseo masculino en la literatura y el cine (Acantilado, 2022).
*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.