amb Montserrat Bacardí, Sergi Pàmies i Marina Espasa
Teresa Pàmies i Bertran, sota les files de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, va combatre el feixisme durant la guerra i va viure, exiliada, en diversos indrets de l’Amèrica del Sud i d’Europa. Pàmies va escriure assaigs, cròniques, dietaris, narracions i novel·les com Una noia i un soldat, que ara recupera Adesiara. Eumo, per altra banda, reivindica la seva figura a la biografia assagística La veritat literària de Teresa Pàmies.
Teresa Pàmies (1919 - 2012) va publicar el primer llibre, Testament a Praga, el 1971, als cinquanta-un anys. Aleshores vivia a París, després d'un llarg exili que l'havia dut a Santo Domingo, Mèxic, Belgrad i Praga. Durant els trenta anys següents va escriure una cinquantena d'obres més, que converteixen en matèria literària els fets, les opinions i els sentiments viscuts. La història del segle xx n'és el teló de fons. Pàmies en deixa constància des d'un marxisme compromès i crític, amb una veu franca i clara que, alhora, encobreix silencis flagrants. A La veritat literària de Teresa Pàmies, Montserrat Bacardí assaja una biografia que beu, entre moltes altres fonts, de l'arxiu personal de Teresa Pàmies i de nombroses entrevistes amb els seus familiars. El que en surt és un retrat fidel, que teixeix amb versemblança els clarobscurs d'una trajectòria intensa i fructífera. El rigor d'aquest treball l'ha fet mereixedora del III Premi d'Assaig Ricard Torrents Bertrana.
Per altra banda, Adesiara ha recuperat recentment Una noia i un soldat, la primera novel·la que Pàmies va acabar a Barcelona, el 1972, quan acabava de tornar d’un exili que s’havia allargat més de trenta anys. Va topar de ple amb la censura franquista, que va prohibir-ne taxativament la publicació. Protagonitzada per una «noia» marxista (amb molts punts en comú amb l’autora) i un «soldat» republicà, aborda sense concessions l’experiència de la guerra des de dues perspectives diferents i per mitjà de dues veus contrastades, enmig d’una trama amorosa intrigant i corprenedora. Fins ara inèdita, aquesta «novel·la de la guerra civil» —com podem llegir en el subtítol de l’obra— surt a llum cinquanta anys després que la censura l’hagués interceptada.
Aprofitant la coincidència d’aquests dos títols a les lleixes de les llibreries del país, hem convidat a Montserrat Bacardí i Sergi Pàmies, fill de Teresa Pàmies, a celebrar una de les figures clau de la nostra literatura, en un acte moderat per l’escriptora Marina Espasa.
Sergi Pàmies (París, 1960) ha publicat, tots ells a Quaderns Crema, els reculls de contes T’hauria de caure la cara de vergonya, Infecció, La gran novel·la sobre Barcelona (Premi de la Crítica Serra d’Or), L’últim llibre de Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes (premis Ciutat de Barcelona i Lletra d’Or), La bicicleta estàtica (Premi Maria Àngels Anglada), Cançons d’amor i de pluja, L’art de portar gavardina (Premi de la Crítica Serra d’Or) i A les dues seran les tres, a més de les novel·les La primera pedra (Premi Ícaro), L’instint (Premi Prudenci Bertrana) i Sentimental. Traduït al castellà, al francès, a l’alemany, a l’italià, al grec, a l’anglès i al xinès, també és autor de Confessions d’un culer defectuós, Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán, i col·laborador en diversos mitjans de comunicació. La seva obra més recent és A les dues seran les tres.
Montserrat Bacardí (Ciutadilla, 1962) és una assagista i professora de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat els llibres Alfons Costafreda: La temptació de la poesia (1989), Cent anys de traducció al català (1891-1990) (1998), Anna Murià: El vici d'escriure (2004) i El Quixot en català (2006). També ha realitzat col·laboracions habituals en mitjans de comunicació i en revistes científiques i culturals, com ara bé Avui, Lletra de Canvi, Serra d'Or, Caràcters, Quaderns: Revista de Traducció o Els Marges. Els seus àmbits de recerca han estat sobre moviments, obres, crítica literària o autors de literatura catalana. És editora dels volums Memòries d'un segle d'or de Joan Triadú i Font (2008); Textos de Pere Calders i Rossinyol i Joan Triadú (2009) i Diari íntim: Escrits autobiogràfics de Rafael Tasis i Marca (2011).
*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.