amb Anna Omedes i Daniel Gamper
Quines estratègies desenvolupen els ocells per marcar territori? Què vol dir que a la primavera no tolerin la presencia d’altres ocells i vigilin que ningú creui la frontera del seu territori? I, sobretot, per què ho sabem, això? Com i per què ho hem estudiat? La filòsofa belga Vinciane Despret ha analitzat el desenvolupament dels estudis ornitològics al llarg de la història i n’ha extret conclusions que podrien servir-nos als humans: només cal que parem l’orella i escoltem el cant dels ocells per replantejar-nos la noció de territori i la manera d’habitar els llocs.
Vinciane Despret (Anderlecht, Bèlgica, 1959) ensenya Filosofia de la Ciència i Antroplogia de la Psicologia a la Universitat de Lieja. És un referent internacional en el camp dels estudis animals i és coneguda especialment per les seves aportacions en l’àmbit de les relacions entre humans i no humans. El 2021 ha estat reconeguda amb el Grand Prix Moron de l’Acadèmia Francesa pel conjunt de la seva obra, que inclou títols com Autobiographie d’un poulpe o Le Chez-soi des animaux. Viure com els ocells (Arcàdia, 2021) és el primer títol que se’n tradueix al català.
Anna Omedes: Llicenciada en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctora en Comportament Animal per la University College of Wales del Regne Unit. L’any 2011 fou autora i coordinadora del projecte de la nova seu del Museu de Ciències Naturals, del qual ha estat directora fins a la seva recent jubilació. L’any 2012 va ser co-comissària i coordinadora de l’exposició permanent de 3.000 metres quadrats Planeta vida. És autora d’articles i capítols de llibres i ponent en cursos i conferències sobre museologia, museografia, comunicació de la ciència i bioacústica.
Daniel Gamper (Barcelona, 1969) és professor de Filosofia moral i política a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha concentrat la seva recerca en l’àmbit de la filosofia política, en concret en teories de la democràcia, la política i la religió. Ha publicat nombrosos articles sobre el paper de les religions a les societats democràtiques, els límits del liberalisme i el concepte de tolerància. Destaquen obres com La fe en la ciudad secular (Trotta, 2004), i ha traduït obres d’autors com Nietzsche, Scheler o Habermas. Col·labora periòdicament en mitjans de premsa escrita com els diaris Ara o La Vanguardia. Amb Las mejores palabras (Anagrama, 2019), va ser guardonat amb el Premi Anagrama d’Assaig 2019.
*Acte amb traducció simultània francés> català.
*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.