Explicat amb una claredat que fa por, aquest és el llibre que us explicarà tot el que ha passat i gran part del que passarà en aquest món capgirat per l’emergència climàtica i el turbocapitalisme de dades i plataformes opaques. Amb propostes d’associacionisme ciutadà, per barris, per escales de veïns, que combinen el bon veïnatge de tota la vida amb uns dispositius tecnològics senzills per lluitar contra els lords del Mal, ja es diguin Bezos, Musk o Zuckerberg, aquest és un llibre no apte per a angoixats pel futur, o potser precisament sí.
No es pel títol, és que és l’últim del quartet estacional meravellós que s’ha inventat una de les millors escriptores vives del món. Una prosa anàrquica i abassegadora que ho abraça tot: de la crítica política a la història més sentimental sobre l’amistat i l’amor, dos dels grans temes que ocupen l’escriptora escocesa, sofisticada i fora de tots els paràmetres literaris de moda. No és una novel·la ni un assaig convencionals: són les dues coses a la vegada, perquè tot això de les etiquetes i les classificacions serveix per als lectors capquadrats i els professors universitaris, però no per a qui estima el coneixement i l’art. Per això, i per moltes més coses, sembla que Ali Smith escrigui des del futur.
És una de les millors novel·les d’una de les millors escriptores que va donar el segle XX. És encertar-la de ple. És deixar-se portar per unes frases com qui es deixa portar per les ones en plena travessia. Ningú com Woolf sap moure grups de gent (i vents i brises com si fossin persones!), fer-los entrar i sortir de les habitacions i dels jardins i que aquestes accions contribueixin a descriure el que passa per dins d’aquestes persones. Ningú vincla la frase al llarg de les línies fins a aturar-la al final del paràgraf com qui passeja un gosset enjogassat per aturar-lo al final del passeig, exactament allà on ella vol. Sortiu d’excursió cap al far: no en tornareu iguals.
Una nouvelle aterradora que fa servir el trop del viatge en el temps i el canvi d’identitat d’una manera que només un escriptora amb molt d’ofici sap fer. Ves alerta si compres una chaise-longue victoriana en un antiquari, perquè els fantasmes que l’habiten poden portar-te molt lluny, massa.
Qui diu que la narrativa medieval és obscura, difícil? Només cal traduir-la bé i posar-la en circulació com si fos el més normal del món. I ho és! Cavallers decapitats, Capelles Verdes, Taules Rodones: si us plau, deixeu estar els manuals de construcció d’històries i fixeu-vos en aquest relat on els símbols amaguen realitats poderoses i les estructures que els vehiculen tenen un sentit profund. Per divertir-se i gaudir de la pura ficció.