Què llegeixes?
Brazilian Psycho.
Qui és l'autor?
Joe Thomas.
Quina editorial el publica?
Estic llegint l'original en anglès en l'edició de butxaca de Quercus. Salamandra el publica en castellà.
De què va?
Segueix els passos de diversos personatges, de diferents estrats socials i procedències, per crear una crònica de la ciutat de São Paulo en el període de temps que va de Lula a Bolsonaro. Mario Leme, el principal, és un policia civil que investiga diversos casos que s'allarguen i impliquen a la resta d'una forma o altra.
Com està escrit?
Alternant registres per mostrar les diferents personalitats dels personatges entre els quals va saltant el punt de vista narratiu. Utilitzant infinitat d'expressions en portuguès per salpebrar el text.
És llarg o curt?
470 pàgines en anglès i 560 en castellà; pots fer-lo servir de topall per què no se't tanqui la porta. Però es llegeix de forma compulsiva i la seva ambició per abarcar un període de temps tan llarg en una megalòpoli com São Paulo no permetia una major concreció.
En què s’inspira?
La comparació més òbvia és American Tabloid, d'Ellroy, o la trilogia de Winslow sobre el Narco. Estarem d'acord en què no són mals companys de viatge.
Què és el que més t'ha agradat del llibre?
L'ambició amb què s'enfronta a un monstre com São Paulo, el “color local” que aconsegueix donar des de la primera pàgina. La sensació de què l'autor ha entès què fa de Brasil un país fascinant i dificilíssim al mateix temps.
A qui li recomanes?
A lectores de novel·la negra, especialment a les que prefereixin colors i textures una mica diferents. A qui no s'esperava que un personatge com Bolsonaro pugués governar un país com Brasil, siguin lectores de novel·la negra o no.
Defectes, carències?
Més que defectes o carències, em produïa cert recel que un anglès escrivís sobre la societat brasilera sense caure en la condescendència. Crec que l'autor ha fet un esforç titànic per minimitzar aquesta sensació.
Alguna cosa més que haguem de saber?
L'autor va escriure tres llibres previs sobre el personatge de Mario Leme, amb la qual cosa aquest és, de fet, el quart d'una tetralogia. En realitat, Brazilian Psycho pot llegir-se —i gaudir-se— de manera totalment independent.
