- En quin moment de la teva vida has estat més feliç?
El 14 de juliol de 2018.
- Quina és la teva por més grossa?
Haver de pagar autònoms algun dia.
- Quin és el teu primer record?
Una nevada. El nostre carrer ple de neu i mon iaio matern que venia a veure'ns.
- A quina persona (viva) admires més i per què?
Peter Buck, el guitarrista de R.E.M. Perquè fa i pot fer el que li rota. I perquè li va fotre el pèl a una multinacional.
- Quin és el tret que menys t’agrada de tu mateix?
La covardia.
- Quin és el tret que menys t’agrada dels altres?
El mateix.
- On t’agradaria viure?
Les Borges del Camp.
- En quina època històrica t’agradaria haver viscut?
El període Heian, a condició de ser de classe alta.
- Què et deprimeix?
L'eliminació dels diacrítics. Dono per fet que els pronoms febles seran els següents.
- Fes-nos una petita llista dels teus llibres o autors preferits.
J. V. Foix, Josep Carner, Mercè Rodoreda, René Char, Bruno Schulz, Franz Kafka, Julien Gracq, Maurice Blanchot, Josep Palàcios. O llibres solts com Projectes de passat d'Ana Blandiana, Tino Costa de Sebastià Juan Arbó o Estremida memòria de Jesús Moncada.
- Fes-nos una petita llista dels teus llibres o autors més odiats.
Jo no tinc odis, només discrepàncies. El que sí que sospito és que de llibres imprescindibles n'hi ha tants, infinits, que trobo que ja no cal ni separar l'autor de l'obra, que la qualitat moral del primer pot esdevenir una orientació a l'hora de decidir en quines de les segones gasto el meu temps. Per què he de llegir autors tronats, si en la meva vida tampoc tindré temps per llegir totes les escriptores nord-americanes imprescindibles?
- Com ordenes la teva biblioteca?
Per gèneres -filosofia, crítica literària, poesia, narrativa, memòries, art-, per literatures -catalana, francesa, espanyola, hispanoamericana, portuguesa, brasilera, etcètera-, per ordre alfabètic d'autor. Se m'està convertint en una biblioteca pública, sí.
- Si poguessis ser un personatge de ficció, quin series?
Fanny Hill.
- Tens unes sabates preferides?
Unes plantofes que em va regalar la sogra, amb espermatozoides corrent i el text Tonto el último.
- Quina és la teva olor preferida?
El paper amb què estan fets els llibres de La Segona Perifèria, fa molt bona olor.
- I el menjar?
La truita amb patates, de tota la vida. I el pastís de formatge.
- I la beguda?
La cervesa Alhambra, la verda.
- Com et defineixes políticament?
No prou d'esquerres.
- Què és el que menys t’agrada del teu aspecte?
Les ungles dels peus.
- Quin és el teu plaer culpable?
El pastís de formatge.
- Què els deus als teus pares?
Estar responent aquest qüestionari, entre moltes altres coses.
- A qui convidaries a la teva festa ideal?
A Andreu Subirats. I a Martí Sales: a aquest li donaria Spotify i carta blanca.
- Quines paraules o expressions fas servir més sovint?
Podria ser pitjor.
- Explica’ns el moment més vergonyós de la teva vida.
Sempre que m'ha calgut parlar en públic.
- Si poguessis canviar el teu passat, què en canviaries?
El dia que vaig dir: “Sí, Ester, no hi ha cap problema a donar entrevistes ni a fer-me fotos ni a fer presentacions”. Després vés i canvia-ho!
- Quan va ser l’última vegada que vas plorar, i per què?
Segurament l'última vegada que vam tornar a veure L'home elefant de David Lynch. Em deixa fet miques.
- Com et relaxes?
No ho voleu saber.
- Has estat alguna vegada a punt de morir?
Em vaig treure el carnet de conduir a Barcelona. És evident que sí.
- Mataries?
Preferiria no fer-ho.
- Quina consideres que és la teva fita més grossa?
La vista als dits.
- Què et fa dormir malament?
Haver de parlar en públic.
- Quina cançó o cançons t’agradaria que sonessin en el teu funeral?
Una playlist decidida cinc minuts abans on molt probablement hi hauria Rhymes of Goodbye de Scott Walker, Find the River de R.E.M. i Rock Lobster dels B-52's.
- On t’agradaria ser ara mateix?
Fent un gintònic a la terrasseta de Lo Mirador de Deltebre.
- Quina és la teva possessió més preuada?
Els Poemes 1950-1975 de Segimon Serrallonga. I un dibuix de Roberto Escoda, una olivera.
- Com t’agradaria ser recordat?
“No li agradava parlar en públic. Li agradava el pastís de formatge.” Però, evidentment, nosaltres no tindrem posteritat.
- Què has fet avui?
Esmorzar pastís de formatge.